01/03/2015 Andreu Valor: una veu que acarona oïda i pensaments al Barnasants

La Sala Barradas acull, avui diumenge, a l’Andreu Valor, un cantautor valencià amb una veu greu i dolça, capaç d’aturar el temps durant un concert. Per aquesta actuació li acompanya la seva banda, la suau i potent veu de Berta Iníguez i la màgica guitarra de Borja Penalba.Cal dir que l’entrada de Sala no fa justícia a la veu del cantautor però, des de la primera cançó, ja podem notar que això no és cap problema per ell.

El concert, on ens presentarà el seu 3er treball Malgrat la Pluja (Mésdemil), arrenca amb dos del temes inclosos“Desprotegits” i “Vertigen”. En finalitzar-les, aprofita per agrair i tot seguit escoltem “Nascut d’aquesta llengua”, de En les nostres mans (Mésdemil), on l’Andreu toca la guitarra i l’harmònica.

Hi ha unes paraules de Bob Marley, que a l’Andreu li agraden molt, que són “Tu dius que estimes la pluja, no obstant açò uses paraigües quan plou. Tu dius que estimes el sol, però sempre cerques una ombra quan aquest brilla. Tu dius que estimes el vent però tanques les finestres quan el vent bufa. Per açò tinc por quan dius que m’estimes” i que serveixen com introducció per que ens canti “Teories contràries”, de Malgrat la Pluja (Mésdemil), una cançó que parla de les imperfeccions i de trobar l’equilibri per construir una bona relació.

Tot seguit sonava “El progrés”, de A l’ombra de l’obscuritat (Autoedició), i “Tornarem a caure”, de Malgrat la Pluja (Mésdemil), una cançó que parla, segons el mateix Andreu ens explicava, de la llei de dependència, un tema que moltes vegades no sembla tenir gaire importància.

Donat que el Barsansts està dedicat a l’Ovidi Montllor, ens cantava “Gola Seca” seguida d’altre poema d’en Vicent Andrés Estellés, aquesta vegada cantat per en Borja Penalba, “No puc dir el teu nom”, un poema musicat per Tomás de los Santos amb arranjaments d’en Borja i que es troba inclòs en el disc Dones i Dons (Mésdemil), que justament podíem escoltar el diumenge anterior en aquesta mateixa sala.