Padres por desigual

Ahir van estrenar la pel·lícula i Míriam ha decidit que toca veure-la així que avui ja estem assegudes per veure-la. La veritat és que no estic gaire convençuda però quan Míriam tria, sempre acabem veient alguna pel·lícula que val la pena.

Dos pares que són la nit i el dia, des de l’aparença fins a la forma de fer i pensar. Evidentment, és el que dóna el punt divertit a les situacions, que potser, amb un to bastant més relaxat, segur que es dóna entre pare biològic i padrastre, entre nuvi(a) i ex, i en tantes altres situacions, fins i tot, segur que també les trobaríem entre el pare/mare divorciats.

Les situacions, a vegades absurdes, a vegades més realistes, posen la nota divertida de la pel·lícula. Finalment, no m’empanadeixo gens d’haver anat a veure-la. He passat una estona molt entretinguda i divertida.