Aquests dies estem recuperant la manca de cinema. Ho sé! El que més m’agrada és veure a Míriam, la meva filla, decidint entre els cartells i els arguments. I, per ser sincera, normalment encerta. Avui no ha estat diferent i la pel·lícula l’ha decidit ella. No sé si per lo que ha llegit, pel cartell o perquè.
La pel·lícula és una mica boja. No segueix els esquemes habituals d’una història així que sembla una mica desestructurada. Ara explicant el que ja ha passat, ara explicant el que està passat.
No puc dir que no m’agradat, doncs el cinema m’apasiona però, sapiguen com és, no l’hauria triat per veure.