04/07/2015 Canet Rock: 12 hores de musica

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

jul. 03

04/07/2015 Canet Rock: 12 hores de musica

Publicat a Revista Benna: 19/07/2015
Crònica 92

Des de les 14 hores les portes del Canet Rock s’obren per acollir, de forma esglaonada, els milers de persones, prop de 20.000 segons ens dirà l’organització, que volen gaudir de l’event. Nosaltres arribem cap a les 15 hores i a la porta, un munt de policies ens espera per revisar motxilles i treure taps. Una vegada dintre, sota un sol impressionant i sense ombres, passen els minuts com si fossin mesos.

Per fi, puntualment, a les 16.00 hores, escoltem el batec del Canet i apareixen Pablo & The Appleheads. Els hi ha tocat el difícil paper d’obrir els concerts. La gent encara està arribant i és una llàstima doncs sonen prou bé. Quan el cantant agraeix estar a Canet i la gent que els està escoltant, m’arrenca un somriure sentir que faran un tema amb el seu pare.

Cap a les 16.45 hores, després d’un ràpid canvi d’instruments, apareixen Lausana, els guanyadors del premi popular. El grup sona genial, tot i que els micros de les segones veus, en Claudi i l’Alex, quasi no s’escolten. Es nota, en els seus gestos, en les seves cares, que es troben còmodes i que estan gaudint del moment.

Rondant les 17 hores, apareix Bikimel, en format trio, la seva veu inunda Canet, mentre la gent seguia arribant al recinte i, segurament reservant forces pels concerts finals, escoltaven les seves cançons, asseguts a terra.

Poc més de les 17.30 hores era el moment d’en Cris Juanico. Acompanyat per un quintet de corda, ha emplenat màgicament l’escenari amb les cançons de F(a)usta i tot i que deien “Venim a posar una mica de pau”, i ser un concert curt, la seva potent veu ha deixat empremta entre els assistents.

Passades les 18 hores, apareixia Projecte Mut, repartint energia i bon rotllo. Les seves lletres eren seguides i ballades per la gent que, a poc a poc, anava incorporant-se als concerts. Ens feia cantar ”Junts”, la cançó de l’Estiu de TV3 i, el seu “Què vos donin” es convertia en un clam en la veu dels que allí hi érem.

Seguidament, cap a les 19 hores era el torn de Joana Serrat, que posava un punt de tranquil·litat i dolçor en el caldejat ambient que respiràvem.

Arribaven les 19.30 hores, quan Sanjosex venia decidit a compartir entre amics l’escenari del Canet. Com sempre, veiem a Xarim Aresté i repartia “Petons” i cançons entre amics i acompanyat de Bikimel, Mazoni, Carles Belda, Quico Pi de la Serra i Guillamino anaven preparant-nos per cantar, tots junts, “Puta”.

Passades les 20 hores, arribava La Iaia i a poc a poc l’ambient s’escalfava més i més. Entre les cançons, que tots cantàvem, podem veure com s’aixeca un tímid pilar i com finalment acaba agafant forma un segon pilar, i com, el grup agraïa el gest llençant-li’s l’ós que sempre porten i així, amb el ball de l’Os, tancaven la seva actuació, fent-nos ballar a tots.

Prop de les 20.30 hores era el torn d’en Joan Dausà, que ens feia oblidar que enes trobàvem entre tanta gent, i amb la seva tendra i càlida veu, ens presentava “Barcelona nit d’hivern”.

Poc abans de les 21.30 hores, arribava Els Amics de les Arts, amb el recinte cada vegada més ple, i amb tothom corejant les cançons que, entre tots i via internet, havíem triat escoltar avui.

Quan passades les 22 hores arribàvem l’Elèctrica Dharma, Canet semblava embogir amb la feta i la gresca que els Comediants havien preparat. En Joan Fortuny, anava de punta a punta de l’escenari i caminava amb les mans, mentre els tambors i la música es convertia en el motor de la nit.

La festa anava en augment, igual que la quantitat de gent que allà estàvem, quan cap a les 22.45 hores apareixia a l’escenari en Josep Maria Maina, que en pocs minuts es ficava a la butxaca fins i tot als més escèptics amb la seva actuació.

Passades les 23.15 hores, per fi arribava el moment que segurament era el més esperat de la nit, l’actuació de La Banda Impossible. La formació anava canviant i fins a 18 músics anaven i tornaven de l’escenari. Cantants com Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Lluís Gavaldà (Els Pets), Jofre Bardagí (Glaucs), Quim Mandado (Sangtraït), Natxo Tarrès (Gossos), Cris Juanico i Pemi Fortuny (Lax’n’busto), anaven intercanviant-se, entre ells, mentre la resta de la banda, formada per Joan Reig (Els Pets), Pemi Rovirosa (Lax’n’busto), Roger Farré (Gossos), Oriol Farré (Gossos) i Eduard Font (Glaucs, Sopa de Cabra), es mantenia inalterable, dalt de l’escenari.

Fotos del Pablo + The Appleheads