05/12/2015 Amarcord: I la màgica Cripta Gaudí

Per diferents motius, ja havia descartat escriure sobre Oh Happy Gaudi. Un cicle que barreja la música d’alguns dels grups vocals, més coneguts per la tercera temporada del concurs Oh Happy Day! de TV3, amb la màgia de la Cripta Gaudí. Però les casualitats, sempre porten sorpreses i, escoltant La Vida, un programa diari que fa la Sílvia Copulo a Catalunya Ràdio, vàrem aconseguir les entrades. Així és com, a les 9 del matí del dissabte 5 de desembre, amb el pont de la Puríssima i la Constitució pel mig, ens trobàvem matinant per anar a Santa Coloma de Cervelló.

Les entrades no solament ens donaven accés al concert, sinó que ens permetien gaudir d’una visita guiada a la Colònia. La visita estava prevista per les 10:30 hores i el concert no estava previst fins les 13 hores així que, sincerament, estava una mica preocupada pel temps que hi havia de diferencia però, les explicacions de Núria, la guia, han fet molt curt el recorregut per la zona i ens hem trobat asseguts a la Cripta puntuals i quasi sense adonar-nos que el concert estava a punt de començar.

En Marc Sambola, el director del grup, fa una petita introducció, amb els agraïments de rigor. De seguida, podem veure com es van situant als finestrals que creen les columnes del pis superior, per cantar-nos “How to save a life”, de The Fray. En acabar, baixen i es situen davant nostre mentre sona “S’ha acabat”, d’Els Pets, i tot seguit, formant un triangle per les escales, ens canten “Silly Love songs”, d’en Paul Mc Cartney, i tot seguit, podem escoltar “El far del Sud”, de Sopa de Cabra, a la que segueix “País petit”, d’en Lluís Llach.

En Marc, a la guitarra, comença els acords de “Plaça del Diamant”, de Ramón Muntaner, mentre 2 de les noies ens fan seguir-les amb la mirada, mentre es situen entre nosaltres. Ara és la Laura Bacaria, qui al violí, inicia la “Cançó del Suburbi”, d’Ovidi Montllor. El grup, no deixa en cap moment, de fer mirades a tothom i, observant al meu voltant, veig que s’han guanyat l’atenció de tots i cada un de nosaltres.

El moment més especial per a mi, arriba quan comencem a escoltar “Paraules d’amor”, d’en Joan Manel Serrat, una cançó que des de molt petita em té el cor robat, de fet, no puc evitar pensar en el meu pare cada vegada que l’escolto, tot i que ja fa 36 anys que em falta. Em treu dels meus pensaments el final de la cançó i les 2 noies que tornen al mig amb el grup per cantar-nos “Thousand years”, de Christina Perry. Hores d’ara, crec que estem, més o menys, a meitat del concert i quan escoltem Hey Ya!, dels OutKast, una de les més mogudes fins al moment, el canvi de ritme sembla confirmar-ho.

Tot seguit, ens canten el “trio freak”, format “Chica ye yé”, “Tómbola” i “El Puente”, que també van cantar a la ràdio divendres i que dona pas, ara ja quasi sense descans a “Hard day’s night”, de The Beatles, “Can’t get you out of my head”, de la Kylie Minogue, “Músic de carrer”, la coneguda cançó de Txarango, “Treasure”, de Bruno Mars, “Geronimo”, de Sheppard, i “Stay with me”, de Sam Smith, que tanca el concert amb la Lourdes Perera com a veu solista.

El concert ha estat molt dinàmic. L’acústica de la Cripta i la màgia de la construcció, han realçat i donat uns matisos molt especials a les veus del grup. De fet, la meva sensació és que contenien les veus per no sonar massa fort. Alguns components del grup, parlen amb la gent i de fet, nosaltres ho fem amb el Marc Fabregat, abans de reunir-se tots a la paradeta que han instal·lat fora del recinte, on ja han dit que es podrà parlar amb ells i fer-se fotos. A la sortida, podem comprobar que han complert lo dit doncs es troben envoltats de gent.