12/06/2015 Aspencat: En acústic al Born de Cançons
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
juny
11
12/06/2015 Aspencat: En acústic al Born de Cançons
Poques coses es poden dir d’Aspencat. S’han fet un lloc i són referent, no solament en la música del país valencià, sinó que cada vegada, s’estan posicionat més clarament en la resta i avui ho han volgut deixar molt clar fent un ple absolut al Born. Ningú volia perdre’s l’oportunitat de veure en acústic a una banda que ofereix uns potents concerts i les seves lletres, plenes de denúncies i reivindicacions, semblaven estar més d’actualitat que mai.
El soroll de la sala, va pujant, a mesura que s’apropa l’hora prevista. A la sala, els esperen els instruments: dos violins, un xel·lo, guitarra, llaüt, acordió i la bateria. En el moment en què les llums baixen d’intensitat, es fa el silenci. S’escolten sorolls… Un batec… Arriben els músics… Campanes… Al repicar de la bateria, s’uneixen els violins i el violoncel i comencen a cantar “Els teus ulls“, d’ Essència (Autoeditat) i ja ens fan cantar la tornada. En acabar, en donen les gràcies per estar i ens expliquen que tenien moltes ganes de tornar a Barcelona i moltes ganes de canvis i la sala esclata en aplaudiments.
Tot seguit, sóna “La distància“, d’ Essència (Autoeditat), amb la gent cantant amb ells, seguida de “Nit d’esperança“, d’ Essència(Autoeditat) i “SOS“, després de la que en Kiko Tur, veu del grup, ens explica que la següent cançó és molt especial perquè parla de la primavera de la vergonya en què uns estudiants, que només demanaven calefacció, eren reduïts i tractats com a delinqüents, per furgons i furgons de policies i entre exclamacions comença a sonar d’ “Naixen primaveres“, del treball d’igual nom Naixen primaveres (Autoeditat).
Una petita broma sobre el ‘caloret’ que fa serveix com a introducció de “Xiqueta dolça“, d’ Obri la llauna (Autoeditat), a la que segueix “Crida“, d’ Obri la llauna (Autoeditat), que dediquen a les dones treballadores i que aixeca aplaudiments que no acaben fins al final de la cançó. Tot seguit i després d’un sonor ‘Visca la Terra’ ens canten “Tu creus“, també d’ Obri la llauna (Autoeditat). Les lletres combatives i plenes de denúncies, semblen escoltar-se més clares i amb més força que mai, a causa del so més moderat de l’acústic.
Amb l’afirmació ‘A València, comencen a canviar les coses’, arriba el moment de “Queden matinades“, d’ Essència (Autoeditat) i tot seguit, “Batega la ciutat“, d’ Essència (Autoeditat), després de la que aprofiten per presentar a part dels músics que avui són a l’escenari i, seguidament, la guitarra, el rítmic repic de les baquetes i l’acordió donen pas a “L’últim segon“, d’ Naixen primaveres (Autoeditat).
Quan ens donen l’avís de final, la sala es converteix en una queixa i serveix de preàmbul a “Quan caminàvem“, d’ Essència (Autoeditat), a la que intercalen una vegada més un ‘Visca la Terra’. Tot seguit ens canten “L’herència“, de Naixen primaveres (Autoeditat), que dediquen a ‘la gent que lluita, a Raimón, a l’Ovidi, als Obrint Pas…. que trencant el silenci i la censura’ i entre clams, presenten a la resta del grup, per reiniciar la tornada de la cançó que sembla ser l’himne de la sala.
Saluden a tot però ni tant sol marxen, si no que ens pregunten si volem que facin una altra cançó i, demanant-nos que ens quedem en peu, tornen a cantar-nos “Queden matinades“, d’ Essència(Autoeditat), cançó que tanca definitivament l’acústic.
A la sortida, ens espera una petita degustació de vins amb Denominació d’origen de Montsant
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
