16/08/2015 La 37è edició del Concurs de Salitja

Sóc adicta a la música, ho reconec. M’agrada en tots els seus formats i no em cansaré de repetir que gaudeixo escoltant nous grups i que m’agrada poder posar, ni que sigui, un granet de sorra en el seu camí. És per això que quan tinc possibilitat d’anar a un concurs, a una festa major, a un event relacionat amb nous grups, allà que vull anar i així és com aquest diumenge he acabat a Salitja.

Quasi dues hores de camí, molt més del que normalment intento que sigui però la possibilitat d’escoltar 16 grups diferents, era massa per no anar. A més a més, quan vaig contactar amb Meritxell, una de les persones que organitzen el concurs, em va fascinar la seva amabilitat, la humilitat amb la qual parlava del concurs, tot i contar entre els seus participants amb gent com Oriol Barri, Sense Sal o Ian Sala (guanyador de la 36a edició).

Cap a les 19 hores, ja estàvem allà i, per descomptat, ja hi havia gent a la carpa. En iniciar la presentació, ens van explicar que només hi havia dues normes bàsiques: La cançó havia de ser inèdita i en català. Els premis eren 4: 800e pel primer premi, 400e pel segon premi, 200e pel tercer premi i un premi, atorgat per gent triada entre els assistents, consistent en 100e i un lot de productes de consum.

Els participants van anar actuant un darrere altre, en dos grups de 8 així que al descans, a part d’aprofitar per sopar una mica allà mateix i per apropar-me a Parellop (un dels grups que es van classificar pel Sona9 i que, a la seva semifinal, no vaig gossar apropar-me), Un tal Pere (un dels concursant que porto seguint fa un temps i que no he aconseguit veure en directe i amb el que vaig parlar gràcies a en Jordi), Rampaire (un altre concursant a qui porto seguint la pista i que, després d’escoltar el seu EP, espero tornar a trobar aviat) i sense oblidar-me d’en David Jorba (sincerament, un dels dos participants que més em van agradar).