18/03/2016 La Marabunta: Celebrant el 10è aniversari invadeix l’Auditori
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
març
18
18/03/2016 La Marabunta: Celebrant el 10è aniversari invadeix l’Auditori
Crònica 167
Aquesta serà la tercera vegada que vegi a La Marabunta. Vàrem riure com, la primera vegada, al Teatre Principal i, ens va agradar tant, que vàrem repetir, durant la Fira de Tàrrega. En aquesta segona ocasió ens acompanyava la meva filla i, avui, com aquell dia, ens torna acompanyar. Sabem part del que ens espera i remarco part perquè La Marabunta és un espectacle viu, que s’adapta a les circumstàncies i al públic que assisteix. A més a més, avui a l’Auditori, dins del festival Estrenes, celebren 10 anys, serà l’inici de la gira de 2016 i s’han envoltat d’alguns amics, per tant, la cosa promet. Com jo, segurament opina molta de la gent que ha emplenat la sala Oriol Martorell.
La música, comença entre aplaudiments però, ningú apareix a l’escenari. Quan entren els músics, una veu, que em sembla la de l’Alguer Miquel dels Txarango, dóna inici a l’espectacle més boig i divertit que he vist mai, on tot és possible. En Guillem Albà, és un home-orquestra de les arts, part cantant, part pallasso (o potser millor dir-li clown), autor i director. Quan apareix a l’escenari, tot pot succeir. Amb solament dues paraules: “Deixa’t portar”. Des del minut 1, ha capturat l’atenció de tothom i, ficat entre mitges del passadís, dirigint-se a cada una de les persones que mira, ja se’ns ha guanyat. Per si no tinguéssim prou amb això, ens recorda que hi ha molts convidats.
Un pallasso apareix. No el conec ni sé qui és però, imagino que ha de ser en Jango Edwards, al que Guillem considera el seu mestre. Amb un entrebanc, desconnecta la música. No hi ha gaire temps per res. Si quelcom caracteritza aquest espectacle, és el seu ritme trepidant. Encara estàs rient d’un esquetx i ja tenim a sobre el següent. De fet, a corre-cuita han portat una taula, tenim a Guillem dient que porta 9 mesos trobant-se malament i a un Dr. House, coix i amb bastó, que diria que és Joan Garriga, atenent un part.
De sobte, ens trobem a Guillem vestit rosa, a conjunt amb els llums. Al ritme de la cançó “Voulez-vous de la magie”, el tenim fent de mag, acompanyat per una “ajudanta” molt especial i amb 3 números on desapareixen coses, un d’ells, amb l’ajuda d’un voluntari del públic. Tots els estris que han fet servir, ja han estat recollits i torna en Jango, a mig camí entre un pallasso borratxo i un mim, fent riure a tothom. Tot seguit, un Guillem enamorat, li dedica una cançó a la seva estimada, feta recitant cançons i enllaçant trossets de moltes cançons diferents i molt conegudes. A continuació, en Guillem, s’ha convertit en un cuiner, molt gras que, cantant, ens cuina una pizza. L’escenari mai és buit i entre numero i numero, tenim als 6 músics-actors animant i posant ritme.
Segons ens diuen, arriba l’hora de presentar dues col·laboracions i així tenim a la Clara Peya, tocant el piano, mentre gaudim d’un Guillem, cantant, convertit en la Sireneta. Tot seguit, i canviant-se novament com una fletxa, tenim a un faquir, en Guillem, i al seu ajudant, en Jango, fent uns números basant en els faquir reals però passat per la seva cuina del humor. Les escenes, es succeeixen a una velocitat increïble i quan encara estem rient del numero anterior, ja tenim a Guillem, ficat en un altre gag.
Ara vestit amb un tutú de ballarina, jugant entre el públic, amb una pilota gegant del món, seguidament cantant una “Cançó d’amor” o de sobte, veiem a la Sol Picó, ballant, al ritme de la cançó “Quizás, quizás, quizás”, que està cantant Guillem i que acomiada a la Sol, donant-li un petó i agraint-li que hagi volgut venir a “jugar” amb ells.
Els minuts finals, els compartim amb en Guillem i la Marabunta Orquestra, acompanyant a l’escenari dels seus amics i col·laboradors d’aquesta nit. Tothom, a l’Auditori, està dempeus, cantant i ballant al ritme de la música. La primera a sonar és “Músic de Carrer”, que canten conjuntament amb Txarango i seguidament, és el torn de la “Cumbia infierno”, que canten amb en Joan Garriga.
La màgica cloenda està arribant i com a preàmbul una cançó que diu “I aquí estem i aquí hem estat”, de la que no sé el nom, però que resumeix molt bé el que ha passat. Finalment, en Guillem agraint a tothom la seva presència, des del públic, als amics que han col·laborat, i per suposat, molt especialment al Jango Edwards, amb una meravellosa frase: “Gràcies per jugar amb nosaltres”. Tots sortim de l’Auditori, una mica més feliços, havent desconnectat una bona estona del món real i de qualsevol maldecap, sentint-nos una mica més nens, desprès d’haver “jugat” en aquest món boig i fantàstic en el que hem entrat de la mà del carismàtic Guillem Alba i la seva particular Marabunta.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
