18/06/2015 Joan Dausà: Al menjador del Born

Com sempre, en Joan comença la seva enquesta i ens pregunta: Qui ha vingut alguna vegada a algun concert? I les mans s’aixequen. Qui no? I tornen algunes mans a aixecar-se. Qui no ha entès? I tothom comença a riure. De seguida, en Joan torna a les enquestes i aquesta vegada vol saber Qui és de Barcelona? i Qui no? I, sorprenentment, guanya el no. Les bromes d’en Joan, no s’acaba i ara ens explica que pensava que tocaria amb el piano al mig de la runes i estic segura, que com jo, molta gent pensa que hagués estat màgic, veure a en Joan i al seu piano, a baix, entre les runes i que les seves melodies haurien adquirit un caire encara més especial.

Un breu agraïment als que, com jo, hem vingut de lluny, dóna pas a ”També sóc jo” i ”Quan ens creuem”, ambdues d’On seràs demà (Blind Records), totes dues enganxades, acompanyat per la increïble veu de la Núria i en Joan ara la pren amb els “tardons” i, ens explica, que han negociat que puguin entrar però entre cançó i cançó i… els hi diu que ja han acabat, i tothom torna a riure.

Per continuar, ens explica que li agrada parlar de la tristesa i, quan li van proposar fer una cançó alegre, quasi es va convertir en un repte i, encara no té gaire clar, si ho va aconseguir. També ens diu que podem cantar, posar-nos a peu dret a la cadira, però sobretot no tota l’estona, doncs els de davant nostre no estarien molt contents però, això si, els últims si, i tothom torna a riure. També ens pregunta si cantem menys per estar al menjador de casa i de seguida ens canta ”Que no s’acabi mai”, d’On seràs demà (Blind Records).

En acabar, tornem a escoltar un “Bona nit als que van arribant” i també saluda a la Nuria, que és molt tímida, només per xinxar-la una mica i de seguida escoltem ”Truca’m”, de Jo mai mai (Cameo Media), mentre en Joan canta, escolto com tot el Born canta amb ell i per fi, comença a notar-se, un xic, l’aire acondicionat que amb tanta gent i tantes llums, bona falta ens feia. Per cert, s’ha de dir que en Joan a transformat una mica la cançó i ara diu: En un pis petit… a Barcelona… Com totes les altres, aquesta cançó també acaba amb una ovació i alguns crits.

Tot seguit, sóna ”El senyor Sommer i l’ós polar”, de Jo mai mai (Cameo Media) i després, en Joan, ens explica que sempre li demanen dedicatòries, però que aquesta vegada li han arribat moltíssimes i, per això, farà una dedicatòria conjunta, sense dir noms i seguidament ens canta “Els veurem junts”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media).

Avui en Joan, té molta feina i no tot acaba amb el concert. A la 1 AM aproximadament, està convocat, per una escena a “Barcelona nit d’hivern”, la segona part de “Barcelona, nit d’estiu” i el seu paper té molt a veure amb la realitat i farà de músic però de carrer i, tot seguit, ens canta ”Reis del món”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media).

Torna al piano per fer una cançó, que segons ell propi Joan, és molt peculiar i li costa lligar amb les altres, però que tenien clar que havia d’estar: “Teo va a l’escola“, d’On seràs demà (Blind Records), i de seguida comença a cantar-la. De cop, s’atura per demanar-nos ajuda amb el “parapapara” i aprofita per dedicar-li als seus 2 germans, que són professors, i estan a primera fila.

Seguidament ens canta “1979“, de Jo mai mai(Cameo Media), que acaba amb una ovació i, aprofita per anunciar-nos que era l’última cançó i, al veure que no hi ha quasi queixes, en Joan exclama: Què passa? Sabeu que vaig de farol? Així que, després de renyar-nos i aconseguir les nostres queixes en condicions, ens canta ”On seràs demà”, del disc d’igual nom On seràs demà (Blind Records).

Cal dir que, entre bromes, cançons i riures, l’hora de concert s’ha passat volant i només sóc conscient del temps quan veig que realment saluden. Tothom al Born, esclata en aplaudiments i queixes, que només es silencien quan tornen a sortir a l’escenari, copa en mà i aprofita per explicar-nos que després hi haurà un petit maridatge.

A continuació és el moment de ”Quan soni la tendresa”, d’On seràs demà (Blind Records), l’homenatge que en Joan va fer de  la cançó “La Tendresa” d’en Lluis Llach i, fan un altre més, perquè ho hem demanat molt, però, ningú ho ha demanat i, aquesta vegada és “Hi ha algú que em va dir”, l’adaptació de la cançó “Quelqu’un m’a dit” de Carla Bruni, que va fer la Marató de TV3, que és l’última cançó del concert.

Tornen les queixes i, com li agrada, diu que ens regalarà alguna mes. El primer bis en sonar és  ”Quan tothom dorm”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media) i després, “Jo mai mai”, de Barcelona nit d’estiu (Cameo Media), en la que calla per escoltar-nos, amb la que posa punt final al concert. Al sortir de la sala, trobem el maridatge i, en quan Joan apareix, tothom s’apropa a saludar-lo i fer-se fotos.