Jo no sóc crítica. No em cansaré de repetir-lo. Només observo, sento, descric així que no vaig a escriure línees i línees dient les maravelles dels personatges, de les cançons, de l’obra, només puc explicar que, les 2 hores de la funció, van passar en un tres i no res.
Arribavem amb l’única informació que l’entrevista que vaig escoltar a Catalunya Ràdio i que em va cridar l’atenció. Una d’aquestes vegades que, no sé perquè, quelcom em diu que hem de veure aquest espectacle i, mitjançant una promo, ens vàrem anar a veure’ls amb la nena i tot (tinc una filla de 15 anys), una mica amoïnada per si no li agradava.
L’obra és dinàmica, no hi ha un moment de descans i les cançons, quadren perfectament amb la situació que estem veient. Situacions que es poden donar a qualsevol de nosaltres i crec que aquí és on ràdica el seu èxits. La senzillessa de les situacions, van fer que m’oblides que estava en un teatre.
He de reconeixer que vaig riure i, sóc bastant sensible així que també vaig plorar. Fins i tot vaig intentar contar les raons… sense cap èxist doncs em vaig perdre de seguida. El descans que hi ha a mitja funció, em va sorpendre amb la sensació que acabavem d’arribar, al igual que el final.
Tot un gust a ver gaudit de la funció i, per mi, molt recomanable per tothom.