24/04/2015 Elena Gadel: Una “Delicada” veu encisa la Cava Urpí
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
abr.
23
24/04/2015 Elena Gadel: Una “Delicada” veu encisa la Cava Urpí
Quan un divendres s’acaba la jornada, s’agraeix poder descansar al més aviat possible però res pot fer el cansament si el pla és escoltar a l’Elena. Mostra d’això és que la cava de l’Hotel Urpí es troba plena. És un lloc molt acollidor amb el sostre abovedat i estic segura que encara li donarà un aire més romàntic i càlid a la veu tendre i Delicada (Música Global), com el nom del treball que ens porta. Obre concert amb “La història d’Orfeu” i ja des de l’inici agraeix la quantitat de gent que ha vingut. Seguidament, “Subo al tren” que inicia el so de la caixa i el rítmic repic dels pals, que l’encant del lloc sembla multiplicar. La guitarra, el baix i una bateria són els acompanyaments triats. Un escenari senzill, igual que el seu vestuari: un elegant vestit verd fosc, sense més guarniments que l’encaix de l’escot, que sembla pensat per fer que guany més protagonisme i força els matisos de la seva veu, que des de la primera cançó ha quedat demostrat.
A continuació en canta una cançó que li recorda a la seva mare “La llorona”, original de la Joan Baez i que ella ha versionat. Les palmes inicien la cançó. Els arpejos de la guitarra i el suau “quejido” que solament trenca la veu, acarona a tothom. Tot seguit, aquesta vegada, i en castellà escoltem “El vals del cajón” i segueix amb “Saltar al vacío”, una de les seves cançons preferides, segons ens explica, perquè parla de fer coses, de moure’s, de llençar-se al buit. Justament per això, li dedica al Pere Urpí i a totes les persones que fan possible que aquests concerts siguin una realitat. Seguidament, “Sin equipaje”, on modula la veu, pujant i baixant sense perdre el control ni un segon.
El moment, per mi més especial i màgic, és quan ens canta una versió de la popular “Paraules d’amor” de Joan Manel Serrat, que fa esclatar la cava en aplaudiments, a la que segueix “Bebiendo a sorbos”, una cançó que parla de relacions que no ens convenen però que anem aguantant i, “Just ara”, que inspirada en el que passa quan deixes una relació i després, quan t’ho repenses i li dius que vols tornar, i llavors és l’altre qui ara ja no vol.
En acabar, aprofita uns minuts per presentar als músics, i a continuació ens canta “Con tu andar” i tot seguir “Perdóname por eso”, una versió que sols està a itunes. Ens demostrar les tables que ha agafat durant tot aquest temps quan s’oblida la lletra i amb l’ajuda d’una amiga (o potser fan perquè no diu més que el nom) la reprèn o quan comença a cantar “Tu mirada” i ha d’aturar-se perquè el contrabaix que està desafinat.
La recta final del concert, és per “Bla, Bla, Bla”, una cançó que parla de la gent que no diu res i per, la que avisa que serà l’última cançó, “Lluna plena”, després de la que saluden i marxen però davant les peticions de la gent, tornen per posar el punt final definitiu amb “Ulls petits” i “Potser”.
Quan marxem, veiem a l’Elena que es queda a l’escenari, saludant, fent-se fotografies i dedicant els discos que ha portat, fen gal·la de la seva simpatia i senzillesa.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
