Que m’agrada fixar-me en els nous grups, crec que es prou evident, així que aquesta vegada ens em anat fins a Viladecans per escoltar per primer cop als Coet, un dels 18 finalistes del Sona 9, que toquen a La Bodegueta, un petit local que té una habilitada per concerts, sota d’un petit bar. Quan arribem encara estan fent proves de so, i puc veure que Coet es presenta en versió quintet i aprofitar per fixar-me en la sala. És petita i té un encant especial que li dóna el sostre abovedat, com si d’una petita cava es tractes. La paret de pedra vista al fons de l’escenari i els totxos, també a la vista, de les parets laterals li donen un aire molt rústic i la sonoritat es veu millorada.
La primera cançó a sonar és “L’orca”, rere de la que aprofiten per saludar. Tot seguit, “Vinc del ranxo”, mentre a poc a poc el local continua emplenant-se i continuació “La nena”, una cançó que ens recorda el nen trapella i entremaliat que sempre fa de les seves als pares. Seguidament “Llum de petroli” i és “Llobregat”, una cançó protesta, “L’amagatall”, una cançó que tenen moltes ganes de fer però que encara estan perfeccionant, amb un suau inici que puja en intensitat i volum, i que dóna pas a “Coet”, una cançó que trobem al seu EP, per continuar amb “El bou”, després de la que ens recorden que han passat a les semifinals del Sona 9 i que necessiten la nostra ajuda.
El concert segueix amb “Eduard Bidet”, una cançó del segon EP i de la que podem veure el vídeo a youtube, “Carbó”, ”Només per a mi”, ”La terra és plana” i ”L’alcalde”, una de les cançons que van tocar a CatRàdio com a part de la petita promoció que van rebre com finalistes del Premi popular del Sona 9 i ”Els pujolets”, un tema bastant actual.
Les últimes cançons a sonar són ”Serem lliures”, amb la guitarra i el baix allargant el final, ”Draps bruts” i ”Gripau”, on la bateria posa el potent punt final.