06/05/2016 Est Oest: La Fortuna fa parada al Kursaal
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
maig
06
06/05/2016 Est Oest: La Fortuna fa parada al Kursaal
Crònica 183
La sala petita del Kursaal acull als Est Oest que estan presentant Fortuna (Lav Records Buenritmo), el seu primer treball. El títol ha estat escollit amb molt d’encert doncs en aproximadament 1 any i mig han gravat una maqueta, han guanyat el concurs de Badalona 2015, la darrera edició del Sona 9 (15ena edició, com l’any, 2015), han gravat aquest primer disc, han obert gira a un indret privilegiat com és la Pedrera, on han tocat com a cloenda del cicle ArtLab i, per si tot això no és suficient, tenen previst actuar al Primavera Sound. De totes maneres, jo no diria que tenen Fortuna. Simplement crec que estan recollint els fruits de la feina feta amb cura i estima. A la Pedrera, on la gent va acabar dempeus gaudint de la música i el curat directe que tenen, naltros no vàrem poder anar així que arribo amb moltes ganes de retrobar-me amb ells i saber que tal sonen ara, doncs des del novembre, a la final del Sona 9, no hem tornat a coincidir. De totes maneres, estic convençuda que, si durant abans sonaven bé, segur que encara sonen millor.Quasi sense fer soroll, arriben a l’escenari. Discretament, com són ells, es situen i prenen els instruments. El rítmic so de la bateria i la guitarra es mesclen, perfectament, amb la suau veu d’en Joan Rial i escoltem “Mirada”, un tema que va guanyant potència a mesura que avançà vers el final, a la que segueix “Aire”. Uns segons en Joan canviï la guitarra elèctrica per l’acústica, i ens canten “Camí”. El que jo pensava s’ha confirmat. El so em sembla més potent, més enèrgic, més treballat que abans però igual de fresc que el primer dia que els vaig escoltar.
Per fi, en Joan fa una petita aturada, per agrair-nos haver vingut, i torna a canviar de guitarra. Van per feina i les aturades són mínimes. Tan sols un moment més per explicar-nos que el disc es diu Fortuna, igual que la que han tingut guanyant el Sona 9 i el concert continua amb cançons del repertori, que no han estat incloses en aquest primer disc i així podem tornar a escoltar “Canvi de Tempo” i, tot seguit, continua amb “Abans”, un dels temes que ja coneixia i que més m’agrada i a continuació ens canten “Campanes”, una cançó que s’electrifica a mans del teclat i la guitarra i amb un final força potent. Per continuar, en Joan ens explica que ens cantaran “la pitjor cançó que han fet mai” i ens explica que així els hi va dir molta gent via facebook, mentre ens anima a què els hi ajudem. Aquesta cançó, no la reconeixo però, almenys avui, a mi no em sona malament. Quan comença a sonar els acords d’ “Enveja”, per fi veig somriure de debò a en Joan durant una cançó i no a l’inici. Potser és per la nostra exclamació o potser perquè cada vegada es senten més còmodes i en família.
Continuant amb aquesta barreja de sons, ara suaus, ara potents, ara més elèctrics, escoltem “Fugida” i fent un canvi d’instruments, doncs en Joan Paré (baix) es situa al baix i en Martí Ferrer (teclats) es situa a la guitarra, sona “Perfecció”. De nou, prenen les seves posicions habituals per cantar-nos “Record” i “Envoltats”.
Ens adonem que el concert està arribant al final, quan escoltem els agraïments al Kursaal i comença a sonar la coneguda “Margarida”, que ara em sembla sona més alegre i amb la que aconsegueixen aixecar-nos de la cadira, mentre els ajudem cantant.
Finalment “Pena” és la cançó que han triat per tancar el concert però, si abans deia que Fortuna, el nom del seu disc, semblava triat per definir el que els hi estava passant, pena, ni de lluny, defineix com ens podem sentir. Marxem de la sala, amb la sensació d’haver assistit a un assaig, entre amics, del que serà una magnifica primera gira de totes les que segur que vindran.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
