22/04/2016 Hombres G: Música i Festes de la Primavera per a tothom

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

22/04/2016 Hombres G: Música i Festes de la Primavera per a tothom

Les festes de la primavera de l’Hospitalet, ja és un clàssic, esperat per tothom, pels grups de gran qualitat que intervenen. Aquest any, el tret de sortida, ha vingut de la mà dels incombustibles Hombres G, que ha demostrat que encara arrosseguen a molts fans i, per molt que diguin que només els nostàlgics els escolten, avui estan demostrant que això no és el tot cert.

Per descomptat, entre el públic, molts quarentons però, també, gent jove, que, potser es van iniciar influenciats pels seus pares, però que ara es saben perfectament les seves cançons. Tres dècades, dalt dels escenaris, movent masses, es veuen reflectides en les cues que, a imatge de les cues del Dragon Khan de Port Aventura, zigzaguejaven davant les portes d’accés a La Farga.

Una vegada dintre, les meves percepcions no canvien gens, en una Farga plena i, per mi que sóc un xic claustrofòbica, en locals tancats, fins hi tot una mica angoixant. Les indicacions de l’organització, imagino que seguint les instruccions del grup, són clares: Accés al fossat de l’escenari, exclusivament per les 3 primeres cançons, que són les permeses per fer fotografies a premsa. Encara no he entès aquesta norma quan, avui en dia, tot el públic va equipat amb smartphones i per tant, amb càmeres.

Un mar de llums vermelles i grogues, reben al grup i els crits dels fans, s’estenen per tota la sala. Les càmeres del núvol de fotògrafs que hi són el fossat, treuen fum davant l’obligació de sortir d’allà, després del 3er tema, igual que ho fan les càmeres de la infinitat de mòbils que porta la gent i que no deixen de funcionar.

El concert arrenca i “El diabló dentro de mí”, de Todo es muy extraño (Warner Music Spain), comença a sonar. A la pantalla que hi ha darrere de l’escenari, es projecten imatges i un foc, com el que menciona la cançó. Seguidament, escoltem “En mi coche”, d’ Estamos locos… ¿o qué? (Warner Music Spain), acompanyada per imatges d’una autopista i també del grup. Quan els primers acords d’ “El ataque de las chicas cocodrilo”, de La cagaste… Burt Lancaster (Producciones Twins), sonen, la Farga en ple, canta amb ells.

Per primer cop, en tot el temps que porto escrivint, decidim marxar. Tot i ser un bon concert, les limitacions a les fotografies i la quantitat de gent, sumat al meu problema amb les aglomeracions, ens fan prendre aquesta decisió. No veig lloc on col·locar-nos,  sense estar a una distància brutal i sense tanta gent comprimint-nos. És una llàstima doncs em perdo temes emblemàtics, que han posat la banda sonora a molts moments de la meva vida. Sols espero coincidir novament en altre concert, però aquest cop, sense límits ni massificacions.

Fotos del Concert