26/03/2015 Blaumut: Fa gaudir El Primer Arbre del Bosc en una màgica nit de llums i música

By Cròniques Musicals, MUSICA
març 25

26/03/2015 Blaumut: Fa gaudir El Primer Arbre del Bosc en una màgica nit de llums i música

Publicat a Revista Benna: 11/04/2015
Crònica 56

Per fi ha arribat el dijous i Blaumut fa la presentació del seu segon treball El primer arbre del bosc (Autoeditat). Ningú es vol perdre la tornada del grup als escenaris i l’Auditori, l’accés, els seus voltants… estan plens d’activitat. Podem veure gent neguitosa, tot i tenir les localitats numerades, intentant esbrinar si els seus acompanyants han arribat o els hi falta gaire. El noi i la noia que controlen l’accés dret, per on entrem nosaltres, atents i amables, com tots els treballadors que sempre hem trobem aquí, intenten ajudar a tot qui ho necessita, inclús quedant-se les entrades, perquè puguin entrar més ràpid. 

En arribar al primer pis, a la zona reservada per la premsa, podem veure la sala plena, la llotja i fins i tot la 3a planta. El que no sabem és si han mantingut el seu aforament màxim de més de 2.000 localitats doncs la sala pot variar d’aforament segons l’espectacle i, parant una mica més d’atenció, podem veure alguns arbres blaus, portats de casa o aconseguit en alguna promoció.

Molt puntuals, els Blaumut apareixen a l’escenari i el primer que notem és que a la formació ha crescut. Hi ha dues persones extres: En Dani Espasa, al piano i en Carlos Montfort, a la guitarra. Cap dels dos són del grup però els hi ajudaran durant tot el concert.

Obren el concert amb “El primer arbre del bosc”, el single del disc, i podem veure un escenari banyat de blau. Tot seguit sona “De moment”, on les llums vermelles semblen ballar fent una picada d’ullet al foc i un dels versos de la cançó: “on és el foc o és la llum”. Quan en Vassil, intenta parlar, ja veiem que potser no li deixaran tant com altres cops però, cal recordar que els diàlegs sempre són d’agrair i donen més dinamisme als concerts. Aquesta vegada, en Manuel Krapovickas, de nacionalitat argentina, s’ha preparat una frase que, com diu no recordar, acaba convertint-se en un simple “Benvinguts!” i seguidament escoltem “El millor gos per a un nom”, que acaba amb una gran ovació com cada una de les anteriors cançons.
Els jocs dels llums de l’Auditori i les ovacions acompanyen totes les cançons i així que quan escoltem “Vuit”, l’escenari s’ha tornat lila, mentre que en “Amsterdam”, s’ha vestit de blau i morat, tot i que el turquesa il·lumina cada inici de frase de la tornada: “som…”, “on…”. En arribar el moment d’ “Esquimal”, d’ El turista (Picap), l’escenari segueix banyat en turqueses, recordant-nos el mar, les columnes de llum de darrere el glaç. Tot seguit sona “El llimoner”, d’ El turista (Picap), i les llums es tornen verds, recordant les fulles dels arbres, mentre uns cercles grocs, semblen recordar-nos les llimones, fent encara més màgic l’ambient de la sala.
En Vassil ens explica que després de 25 anys s’ha retrobat amb els seus companys de classe, que ens fan notar que hi son aquí amb aplaudiments i crits, i els hi dedica “Qui va matar el Senyor Cordills?”. Tot seguit podem escoltar “Passes les pàgines en blanc”, on les llums blanques, es barregen amb liles, grocs i blaus, mentre en Xavi, en Carlos i les seves guitarres, volten entre els companys. A continuació sona ”Cartes de l’Orient”, de la que fan una versió per aquest concert doncs l’han gravat amb l’Escolania de Montserrat i no han pogut venir.
Els Blaumut ens han preparat una sorpresa en forma de cançó i així escoltem ”Previsions d’acostament”, que no està inclosa en aquest treball i que, de moment, només faran als concerts i que finalitza una gran ovació. Tot seguit sona ”El pont de l’Acadèmia”, que dediquen a la tragèdia del Germanwings, amb un suau i acaronador inicia i que toca en Manuel assegut al filo de l’escenari i que finalitza una de les ovacions més sonores de la nit.
La següent cançó, tot i que en Vassil reconeix que “ara, costa dir alguna cosa”, és una cançó ”Normal”, com ells mateixos diuen i seguidament arriba el moment de ”Bicicletes”, d’ El turista(Picap), que han de tornar a iniciar doncs la primera vegada en Xavi la comença com sempre i, segons ens explica, han decidit apujar-la 0,5 tons perquè les cordes es trobin millor tocant. Com és habitual podem veure a en Vassil tocant el serrall i trobem aquest especial so, potser més rústic, simple i pur.
Ens avisen que el final està arribant, però encara ens fan notar que a l’anterior disc El turista(Picap) trobem una cançó d’arbres, “El llimoner“, i en aquest “El primer arbre del bosc” que és el single i dóna nom al disc, així que ens expliquen que el repte pel proper creuen que ha de ser una cançó que és digui Bonsai o que parli dels bonsais. Estic segura que més d’un dels assistents ha pensat el que jo: “Pobre Xavi!”
L’última cançó que sona és ”El vent que mou el temps” i entre ovacions i amb el públic en peu, els Blaumut marxen però, els assistents no estan d’acord així que, a poc a poc, les queixes i  els xiulets, que han començat tímidament, es converteixen en una sonora queixa reclamant els bisos.
Per fi, els Blaumut tornen i ens regalen ”Piano” i ”Pa amb oli i sal”, d’ El turista (Picap), darrere de la que aprofiten per presentar als amics que han vingut a ajudar-los, en Dani i en Carlos i, encara que no faci falta, als components del grup.
El punt final definitiu arriba amb ”Tornarem a casa”, que ens fa despertat de la màgica nit que hem viscut, transportat per la seva música i els llums de l’Auditori, per fer-nos literalment tornar a casa desitjant gaudir molt aviat del seu bosc musical.

Post relacionados

2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA

2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic
maig 26, 2018 Cròniques Musicals, MUSICA

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic

Deixa un comentari

CONTACTA AMB NOSALTRES

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »