20/02/2015 Guillem Roma i el Barnasants: Fan gaudir Viladecans

Sortim de treballar, cansats però anem cap a l’Atrium de Viladecans. El pla que ens espera, no pot ser millorEn Guillem Roma i la Camping Band segueix escampant la música dels Nòmades i que avui arriba fins a l’Atrium, un dels teatres més acollidors tant pel  caliu de la sala com per la disposició de les cadires no et tapa la visió.

La proposta de Barnasants, ha tingut una bona acollida i la sala es troba bastant plena amb un públic encuriosit per veure en directe els vídeos i les cançons d’en Guillem i que abans ja han tafanejat per les xarxes. Puntuals, les llums de la sala s’enfosqueixen i els músics prenen els seus llocs. En Guillem va encenent, una per una les 4 llums de peu, mentre l’escenari il·lumina tènuement els seus focus i el concert comença amb “Dawn”, “Cançó per adomir un estruç”, “El Salt” i “La tendència natural, una de les cançons que més li agraden, segons ens confessa.

Tot seguit, toca el torn de fer participar al públic i en Guillem ens engresca a fer els cors amb “El teu llit” per passar a “Dejadnos ir”, una ranxera made in Manlleu, com ell mateix la denomina, i on més es veu la influència de la seva estada a Mèxic.

Entre els assistents hi ha molta gent que confessa que els veu per primera vegada així que quan en Guillem Roma i Guillem Plana ens expliquen que és una cançó que no diu res, amb paraules inventades i que simplement sonen bé, podem palpar la sorpresa que aixeca “Hotel Desire” i que, sense pauses, es fon amb “Foc”, una cançó dedicada a aquells que lluiten.

Per aquesta ocasió, han incorporat una cançó que no fan gaire i en la que Guillem torna a crear aquesta atmosfera especial, meitat sorpresa meitat expectació,  demanant que fem el soroll de les ones i fins i totel so de les gavines, si volem,  i comença a sonar “The dolphin’s song”.

Hores d’ara, el públic ja està engrescat amb el grup, així que quan veuen que els músics deixen les seves posicions a l’escenari i s’apropen a les localitats, només podem sentir comentaris sobre la bonica veu d’en Guillem. Poc  a poc, comencen els acord d’ “Oxitocina”, que dóna nom al disc Oxitocina, i mentre en Guillem Plana, amb el banjo, i en Albert Vila, amb el violoncel, resten situats entre l’escenari i les localitats davant nostre, en Guillem Roma, amb la guitarreta, la Coloma Beltran, amb el violí, i en Marc Cases amb la pandereta, passejant al volant nostre sense deixar de cantar i tocar.

Arriba el moment de “Nòmades”, la cançó que dóna nom a aquest treball, i on poden veure la bona sintonia entre ells, mentre Guillem els fa tocar amb més força o més suau fins que, per fi, els deixa acabar la cançó i, a continuació escoltem “Volar amb tu” i “El Senyor” d’ Oxitocina, on en Guillem ens ensenya les diferents veus que podem fer per acompanyar-los.

En acabar, aprofita per presentar als músics que avui formen la Camping Band, una formació que canvia a quasi cada concert i també per fer la foto, que en Guillem sempre fa, del públic amb els músics assegut entre nosaltres i que després penjarà al seu facebook.

Avui, no hi ha bisos i l’última cançó és la ranxera “por tu amor” d’en Agustín Lara, que Guillem fa en solitari i que dedica a la seva mare, doncs demà és el seu aniversari que finalitza amb una sonora ovació, els somriures del públic i comentaris dient que repetiran assistència als concerts.