Silencio

Mare meva! Més de dues hores i mitja veient una pel·lícula amb una trama lenta. Terriblement lenta. On és barreja l’espanyol, el japonès (subtitulat per descomptat) i es parla molt de Déu o de Jesús, com vulgueu dir-li.

No faré cap espòiler però, igualment, si l’hagués de fer, no sabria ni que explicar. He sortit del cinema, amb la sensació de no entendre la meitat i pensant que si estigués retallada 1 hora, potser seria suportable.

Potser la crítica sigui bona però a mi, ni Scorsese, ni cap altre director és prou important perquè una pel·lícula, m’agradi per això.