29/04/2016 Adrià Puntí: La màgica clau amb què gira i regira sensacions i sentiments
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
abr.
29
29/04/2016 Adrià Puntí: La màgica clau amb què gira i regira sensacions i sentiments
Crònica 181
Avui tornem al Kursaal i tenim un magnífic concert per davant. Adrià Puntí, després de 13 anys de silenci, ens regala un directe amb La clau de girar el taller (Satélite K) i totes les cançons que vulgui perquè… qui a hores d’ara no tingui clar que en Puntí no és capaç de seguir un guió, no el coneix. Una sala, de gom a gom espera pacient que el músic aparegui. Quan encara les últimes persones ocupen les seves localitats, per fi les llums s’abaixen.
La foscor i el fum, donen la benvinguda als primers acords. A dalt l’escenari, unes tènues llums blaves es barregen amb uns focus groguencs, com si d’una llum solar es tractes, donant un aire màgic al moment. El concert arrenca amb “Esperit”. Focus vestits de fúcsies il·luminen als músics. Deixa la guitarra i camina. Amb aquest caminar tant característic. Com un fantasma va cap al llum i pren l’harmònica. L’Adrià, canta apropant-se al públic. Com si volgués deixar-se caure a sobre. A la paret lateral esquerra, es reflecteix la bateria i el teclat a la dreta.
Vermells i verds. Els focus han canviat de color. L’enèrgica bateria sembla reflectir-se més clarament i escoltem “Prohibit”. L’Adrià s’aixeca i ens senyala perquè cantem però, no cal, Ja ho estem fent. Ens anima a fer palmes, però tampoc cal. Els llums de colors fan més màgica la visió i “El boig del telèfon roig” comença a sonar. Un tema que va compondre recordant-se d’un home que, quan ell era petit, passejava telèfon en mà mentre tothom reia d’ell. Els llums segueixen jugant. Potser la veu trencada, els ha fet embogir? El fum també inunda la bateria i els acords de l’elèctrica aixequen palmes.
Els darrers xiulets, palmes i exclamacions, acompanyen al músic que ara va cap al piano i es col·loca les lentilles “per veure’ns” diu. Però més que posar-se-les se les menja. Les tenia submergides i les neteja d’una forma molt especial. Up! JA m’he perdut una cançó! L’Adrià et fa perdre la noció del temps. L’escoltes, cantes les seves cançons i… la sala gira, el temps i el lloc no són importants. Ara ens està cantat “Sardana en un blues” i ja ha aconseguit canviar el ritme. Sembla jugar amb nosaltres i amb els músics. Blues… Jazz… Soul… Cap a on anem ara? Escoltem “Amb el lliri a la mà”, d’Enclusa i un cop de Mall (Satélite K).
La connexió d’en Puntí amb el públic és brutal. O potser, ha desconnectat del tot i va al seu aire. Els músics li miren per saber que han de fer o potser perquè és el que és habitual. El que és evident que tothom s’acopla ràpidament per oferir-nos un gran directe. Tot seguit, sona “Aparteu les criatures!”, una versió de la cançó de Quimi Portet inclosa en Matem els dimarts i els divendres, que fa amb guitarra de nou. Suau i tranquil·la. Ara enganxa “De muda en muda”, de Maria (Picap). Novament ho fa. Una mirada i sonen les palmes. Altra mirada i ara les fem més ràpidament.Torna al piano i comença “Fill de presons”. De sobte, calla. “A no perquè vindrà més tard”. Ens ho diu a nosaltres? O simplement és un pensament en veu alta? No hi ha temps per res. Ja m’he perdut una altra cançó! És increïble. Com enganxa la seva forma de fer. “La prova del nou”, ja està sonant. Una dolça cançó, en la que va callant, per deixar-nos cantar. Seguidament, “Esbrina”, una suau i tendra balada que ens parla de l’absència. La música sembla envair-ho tot i la gent canta.
De sobte, trencant el màgic moment, un lacònic “Adéu si au”. L’Adrià acaba de marxar de l’escenari. Darrere d’ell, també marxen els músics. Ja s’ha acabat? La sensació és com si fes res que l’escoltem. Uns breus segons de desconcert. Queixes i més queixes. Aplaudiments. Crits, que per fi, fan efecte i els fan tornar.
En Puntí s’asseu al piano i, dedicant la cançó al seu amic, comença a sonar “Mirall Capgirat”, de Rareses d’en Punti un dels mítics temes dels Umpah-Pah. Mentre els músics van entrant. Un curt “Ara sí” i “Fill de presons” comença a sonar i aquest cop sencera! La sala canta amb ell i aplaudeix amb ganes cada tema, potser com ho hem fet durant tot el concert, però sincerament penso que, igual que jo, pensen que cada nou tema és l’últim del concert. A continuació, escoltem “Cor agre” i “Jeu”, ambdues de Pepalallarga i… (Picap) i… tornen a marxar.
Sense gaire temps per reaccionar, torna en Puntí i ens canta “Tocayo”, d’Enclusa i un cop de mall (Satélite K). Ho fa tocant el piano i, l’intent perquè cantem nosaltres sols, resulta bastant descoordinat així que s’apiada de nosaltres i segueix cantant. Els músics tornen i és el torn per “Sí”, una cançó d’Enrique Bunbury inclosa en l’àlbum Canciones 1996-2000, que podem trobar al youtube cantada per tots dos mestres. Ens la canta sense instruments. L’Adrià sol. Micròfon en mà. Assegut a les escales de l’escenari, deixant-nos cantar trossets. Movent-se pel passadís amb tothom dempeus.És el moment de la presentació del grup, cosa que normalment indica que el concert s’està acabant.
Ell ho sap i ens diu “Encara els hi queda molt… si no esteu cansats” i la sala, aquesta vegada ven coordinada crida “noooooo”. De seguida, comença a sonar “La rialla del meu cor” i “Maria”, del disc homònim Maria, homenatge a la seva mare. De seguida, torna a la guitarra per cantar “La cachimba i ‘els rostolls d’Angelina’”, altre conegut i mític tema dels Umpah-Pah i tothom torna a estar dempeus, ballant i cantant, altre cop.
Finalment, “Sota una col”, de Vinc d’un silenci massa curt (Picap), acaba posant la cirereta a un pastís conformat per 3 hores de música ininterrompuda. Descontrolada i molt mesurada. Irreverent i molt respectuosa. El blanc i el negre, que conformen l’univers d’en Puntí. Mons diferents que s’ajunten màgicament dins seu, aconseguint aixecar a tothom de les cadires i fer-nos ballar. Intens. Irrefrenable. Enèrgic i Potent. Suau i tendre. Profund i divertit. El Jing i el Jang que ens ha deixat bocabadats. Simplement Puntí.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
