Portem uns dies de cinema increïbles: Acció, Intriga, Comèdia, Aventures… i ja anava sent hora de triar una història d’amor.
La noia, càndida, imaginativa, tenaç i persistent, intel·ligent, amb tocs infantils. El noi, enfadat amb el món, tot i que no m’estranya, ric i fart de les seves limitacions, especialment per estar acostumat a tenir i aconseguir-lo tot.
Té tocs d’humor i romanticisme i parla de l’eutanàsia amb força respecte. Ens ha fet plorar a molts a la sala. Jo segueixo creient en els contes de fades i preferint un final feliç, encara que fos molt menys creïble.