28/02/2016 Cesk Freixas i Rock Casagran: Fan càlida una freda nit de diumenge

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

28/02/2016 Cesk Freixas i Rock Casagran: Fan càlida una freda nit de diumenge

És una freda tarda de diumenge i, si no fos perquè estic segura que la tendra veu d’en Cesk, escalfarà la tarda amb les seves cançons, no gosaria sortir de casa. La música amb cor i crítica d’en Cesk  fa uns 3 anys que s’han unit als poemes, un xic irònics i reivindicatius, del Roc Casagran. La complicitat de cantautor i escriptor s’evidencia cada cop que s’ajunten i per a mi serà la primera vegada que gaudiré d’ells en directe, així que la curiositat incrementa les ànsies per tornar a escoltar la veu càlida d’en Cesk.

En Cesk i en Roc apareixen al senzill escenari, on una sala plena, els espera. Per tot guarniment 2 faristols, 2 micròfons i la guitarra d’en Cesk. A cappella comença a cantar-nos “El meu país”. Mentre en Roc recita. En Roc amb camisa blava i pantaló vermell. En Cesk pantaló blau i camisa vermella. Semblen haver-se posat d’acord. Tot seguit, escoltem  “Abril 1984” i, intercalant escoltem a Roc recitant “La gota Malaia”, el raspeig de la guitarra acompanya la veu d’en Roc, que va pujant de volum amb cada una de les denúncies que escoltem.

Seguidament, sona “Al vent” i Roc ens explica que avui, per Catalunya Ràdio, en Cesk farà melodies de pel·lícula, de fet, en Cesk explica que s’ha adonat que té moltes harmonies similars. Les mirades de complicitat són contínues i els llums de l’escenari, segueixen canviant de colors mentre parlen. Tot seguit, amb aquesta petita falca, en Roc recita i la música d’ “Em pregunten perquè canto”, va intercalant-se amb la seva poesia.  En acabar, entre bromes, en Cesk ens demostra que l’harmonia de Titànic “és seva” i en Roc es posa a fer de Kate Winslet (Rose DeWitt, la protagonista), en la famosa escena de Titànic.

Torna a ser el torn d’en Roc que ens recita “Potser dormien”, recreant un dia tranquil  d’estiu amb un gos en una petita ombra i, justament, “L’ombra” és la següent poesia, mentre en Cesk va cantant. Poesia i cançó es van intercalant fins que acaben a la par, amb les mateixes paraules dites primer per l’un i després per l’altre. A continuació, tot explicant-nos que es van trobar per primer cop a Callús, en una cita a cegues on van acabar explicant-se els seus projectes, escoltem “La intensitat”.

Potser el moment més tendre i especial per en Roc sigui quan, completament en solitari, ens recita un poema dedicat a la seva neboda, escrit quan encara no havia nascut i, com no podia ser d’altra manera, en Cesk va cantant “L’arbre del demà”. En contrapunt, també arriba el més difícil, segons el mateix Roc ens confessa, doncs el següent poema és un que ha musicat en Cesk i que ara sols escolta, dins del cap, en forma de cançó, al que segueix “Dies i nits d’amor i de guerra”.

Segons les mateixes paraules d’en Roc, pel nostre bé, ell no canta i pren el micròfon per explicar-nos la història d’en Lluis Companys i escoltem “Les cançons lliures”, la versió d’en Cesk de Redemption song de Bob Marley. Les emocions broten novament quan, en versió rumba, sona “L’estaca”, d’en Lluis Llach, i “Que volen aquesta gent?”, la coneguda cançó composta per María del Mar Bonet que, com totes les anteriors, tothom acompanya cantant i amb palmes i en les que puc veure a la gent, que tinc al meu voltant, movent el cap al ritme de la música.

Continuant les confidències, ens expliquen que al dia que van trobar-se a Callús, també van parlar del que volien ser quan eren petits, i dient-nos que en Cesk volia ser constructor, introdueixen les cases, els inventaris i donen pas a “Et dono casa meva” que resulta ser la cançó que tanca el concert.

Evidentment, el final definitiu no ha arribat i, gràcies a les queixes, en Cesk reapareix per enfilar els bisos. Aprofitant que en Roc no hi és, ens parla del seu poble, Sant Pere de Riudebilles, i ens canta “El meu poble”. De sobte apareix una pancarta on podem llegir CESK AMB TU, ETS IMPARABLE que signa l’Associació Grup Caliu, una associació d’iniciatives socials, que el sorprèn i li dibuixa un gran somriure mentre agraeix el gest.

 En Roc també torna i ho fa per llegir-nos “Estimada Tal”, una carta, que segons ens diu, era per una núvia que va tenir i que no va donar-li. Ens explica que la va escriure, intencionadament, sense punts ni comes i que la llegenda diu que no va llegir els 21 últims mots. Ara són els nostres somriures els que s’escapen.

Amb “La petita Rambla del Poble Sec”, que tothom acompanya amb palmes, el concert arriba al final definitiu. Les cançons de La Protesta, s’han barrejat amb els treballs anteriors d’en Cesk. Els versos de diferents reculls d’en Roc, s’han combinat amb poemes de L’amor fora de mapa, l’última novel·la que acaba de publicar. També s’ha mesclat amb algun poema que en Borja Penalba i la Mireia Vives han musicat. Tot plegat ha fet càlida i tendra una freda tarda de diumenge amb un concert compromès i reivindicatiu. 

Fotos del Concert