Crida 112 de Vull Escriure: 8. Xarxa

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 112 de Vull Escriure: 8. Xarxa

Aquests són els requisits de la crida 112 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Xarxa
Minicrida (OPCIONAL) => Un personatge proposa un enigma: “ni de dia ni de nit”
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Tristor als ulls“:

No sabia que cercava i va entrar sense gaire seguretat. Li va sobtar lo gran que semblava el recinte, veient-lo des de fora, i lo petit que el veia, ara que estava dintre. No tenia clar com però estava convençuda que, quan el trobés, ho sabria. Per això, tot i el xivarri que hi havia, mirava a dreta i esquerra, fixant-se bé en qualsevol petit detall. De sobte el va veure i des del primer segon la va captivar.

Allà estava. Uns grans ulls negres, la miraven fixament. Semblaven demanar que s’apropés dient-li que ell no s’atrevia a fer-lo. Podia endevinar una vida trista i, no solament per la seva mirada, sinó també per lo prim que estava. Una barreja de sentiments la colpien quan el mirava. El noi que li acompanyava va fer un senyal i ella va assentir.

El noi va obrir la porta suaument i li va xiuxiuar que no havia pressa i tornaria en una estona. Ella va afirmar amb el cap i va apropar-se molt a poc a poc però ell va retrocedir. Es va apropar, encara més, fins tocar la xarxa i va esperar. Al cap d’uns pocs minuts ell estava al seu costat i es deixava acaronar.

Es va separar d’ell i, quan va anar a buscar al noi, el gos la va sorprendre seguint-la. Va esperar pacientment mentre preparaven els papers de l’adopció. La frase que sempre li rondava pel cap, va prendre força: Estarien junts, de dia i de nit. Estava segura.

Comentaris Rebuts