Crida 114 de Vull Escriure: 10. Cadireta

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 114 de Vull Escriure: 10. Cadireta

Aquests són els requisits de la crida 114 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Cadireta
Minicrida (OPCIONAL) => Un lladre es queda atrapat en el ascensor del bloc de pisos on havia entrat a robar
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Una petita mentida i un gran esdeveniment“:

En acabar la carrera van decidir que, a més a més de compartir gustos i amics, volien viure junts. Tenien quasi tot el que desitjaven: bones feines i la consideració dels seus caps, diners suficients per viatjar i sortir amb els amics, bons amics amb qui compartir el temps… Havien gaudit 3 anys junts i ara feia uns mesos que intentaven ser pares sense gaire sort. Algunes parelles del grup ja eren pare i ells, en canvi, només havien arribat a tenir un retard, en quasi un any d’intents. Havien decidit no obsessionar-se i, quan els hi preguntaven, deien que ells preferien esperar una mica més, encara que no fos cert. Era més fàcil, que donar explicacions a tothom.

Porta per porta, amb l’edifici on vivien, hi havia una petita tenda. Era irònic però, mentre ells intentaven ser pares sense èxit, havien obert una acollidora botiga pels nadons i els pares. Tenien roba per bebè, mobles, llibres i accessoris. Tot i no dir res, cap dels dos havien aconseguit era deixar de mirar l’aparador. L’Elena s’havia enamorat d’una cadireta plena de colors, que podia fer-se servir com a trona i com cadira amb tauleta per jugar. A ell no li agradava massa però tenia clar que, el dia que tinguessin el seu bebè, aquella cadireta seria per ell.

Avui havia decidit tornar a casa abans i se sentia especialment nerviós, sense saber el motiu. Com si es tractés d’un ritual, va mirar de reüll l’aparador i va entrar a l’edifici. Un sonor cop va captar la seva atenció. Estava segur que qualsevol podria sentir el batec del seu cor però no tant com per escoltar un cop com aquest. Havia estat l’ascensor que s’havia aturat a pocs centímetres de la sortida.

Bip, bip! Un missatge de l’Elena amb una. En veure-la es va adonar que a l’aparador faltava cadireta i, faltava, perquè estava a casa seva! En la foto que acabava de rebre, l’Elena somreia al costat d’una preciosa cadireta de colors, on havia assegut un “osito”. Ell també somreia mentre li enviava la resposta:

L’Elena va sortir al replà i el va veure engabiat. Ella va trucar immediatament al servei d’assistència de l’ascensor. Es va asseure fora, al costat d’ell, a esperar que el traguessin d’allà.

Comentaris Rebuts