Crida 115 de Vull Escriure: 11. Cistell

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 115 de Vull Escriure: 11. Cistell

Aquests són els requisits de la crida 115 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Cistell
Minicrida (OPCIONAL) => Una història que passi en un bosc del qual sigui impossible sortir
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Ciutats, coves i llegendes“:

A la ciutat podia trobar tot el que volia i tenia allò que ella considerava indispensable i sovint li deien que era una urbanita perquè no li agradava gaire ni el camp, ni la muntanya, ni la platja… Per ella, un dia perfecte podia incloure tendes, cinema, amics, concerts…, tot i que sempre gaudia quan tornava a casa. A vegades tenia suficient amb unes hores de descans i dedicava el cap de setmana a sortir i altres necessitava triava tancar-se a casa i emplenava el temps amb música, pel·lícules o llibres.

La gent s’estranyava que amb la feina, tan bé pagada que tenia, no viatges més però és que havia adequat la seva casa amb molta cura i ara, estar a casa, era tan gratificant com les tardes d’activitats. Els amics, que conservava des de feia molt de temps, encara intentaven que anés a algun viatge o alguna excursió sense gaire èxit i sempre sabien que seria la primera a apuntar-se a una tarda de tendes o una nit de teatre.

Avui, ja havia esmorzat i estava preparant la cistella per anar d’excursió. Per sort, es van sorprendre tant de què s’apuntés que no havia de conduir i, suposo que perquè no canvies d’idea, la vindrien a buscar a casa i després la tornarien altre cop. Cada cosa que ficava al cistell, li feia pensar en un altre que encara no havia agafat i començava a pensar molt seriosament que el millor hauria estat dir que no, com sempre feia, però aquest cop s’havia deixat convèncer i ja no tenia remei. Sentia papallones a la panxa i mentre prenia l’ascensor, cistella en mà, encara s’imaginava donant la volta i quedant-se a casa.

Quan va sentir que pensaven anar a Mediona i La Cova del Bolet s’havia apuntat immediatament i sense pensar-ho. Coneixia les històries i Sant Joan estava a tocar. Havia passat més d’una nit intentant sortir del bosc. Havia somniat que havia trobat la fada fugitiva que havia encantat a la princesa. La curiositat podia més que la seva manca d’interès per les excursions i volia veure si els indrets del seus somnis eren semblants al lloc real.

Basat en La Cova del Bolet i la Llegenda de la princesa encantada de Bolet http://elmon.cat/catalunyamagrada/llocs/cova-del-bolet-indret-ple-llegendes

Comentaris Rebuts