Crida 117 de Vull Escriure: 13. Granota

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 117 de Vull Escriure: 13. Granota

Aquests són els requisits de la crida 117 , la segona de la temporada:

Paraula obligatòria => Granota
Minicrida (OPCIONAL) => Un arqueòleg a la recerca d’una pilota d’or que havia estat d’una antiga princesa
Extensió => 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Cercant aventures“:

Recordava totes i cada una de les visites que havien fet i és que, des de la inauguració allà pel 1995, excepte durant el temps que havia estat embarassada, era difícil recordar un any que no haguessin anat. Quasi semblava una tradició. Inclús tenint a la nena petita havien fet visites, tot i que més curtes però havia de reconèixer que no era el mateix anar amb la bebè que anar sols i estava molt emocionada perquè tornava amb la nena i sabia que podrien gaudir juntes.

Avui, aguantava la cua d’arribada al pàrquing, amb un somriure als llavis. Ni tan sols la llarga espera per aconseguir les entrades i accedir al parc, havia aconseguit esborrar-la. Havien preparat amb cura la visita i tenien planejat un itinerari. A més a més, com tenien molt clar que sempre hi havia cues a les atraccions,  havien decidit comprar també el “pase express” i estalviar-se les esperes que poguessin.

Una vegada dintre del parc, tal com havien decidit, van anar directament al Temple del Foc. L’havien triat com primera atracció perquè la nena era fan incondicional de les històries d’aventures tipus Indiana Jones. En arribar i veure els decorats, va quedar bocabadada. No sabia ni on mirar. Quasi no es va adonar que hi havia un noi, vestit per l’aventura, fent la introducció i fent-los entrar.

Una vegada dintre, situats en primera filera i mentre els sorolls d’ocells i granotes, els actors i els efectes especials…  no els donaven treva i ajudaven a fer que tothom entrés en situació, la seva imaginació s’havia posat en marxa i l’havia convertit en una arqueòloga que cercava un tresor de valor incalculable. La petita pilota groga, que acabava de trobar, s’havia transformat en una pilota d’or que havia sigut la joguina d’una petita princesa.

La mare la mirava. S’havia adonat que la nena estava al mig de l’aventura i va somriure pensant en la quantitat d’històries que encara els hi faltava per gaudir. Tot just, començava la visita.