Crida 127 de Vull Escriure: 8. Vermell

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 127 de Vull Escriure: 8. Vermell

Aquests són els requisits de la crida 127, la número 8 de la meva tercera temporada al VullEscriure:

Paraula obligatòria => Vermell
Minicrida (OPCIONAL) => Se senti un gran xivarri

I el meu text “Canvi d’idiomes“:

Les vacances havien arribat al seu fi. Havia de començar en una nova escola i tenia clar que volia aprofitar per canviar algunes coses que mai li havien agradat durant l’anterior. No podia dir que havia patit assetjament però els companys havien estat molt cruels i en moltes ocasions s’havia sentit sola i diferent, tant que havia arribat a contar els dies que li mancaven per marxar d’allà definitivament. Volia fer una bona impressió seria essencial així que havia estat planejat que posar-se, com pentinar-se i, fins i tot quina motxilla portaria. Ara que ja havia fet nous amics, estava molt més tranquil·la. Quasi totes les classes havien començat i, només, li mancava conèixer al “profe” d’idiomes. Avui seria la primera classe i ja estaven tots esperant-lo. Es deia Thomas i va entrar somrient. El seu somriure era contagiós però tant bon punt  va dir les seves primeres paraules, el somriure de la Clara es va convertir en una ganyota:

• Bon dia.

El primer que vull dir-vos és Benvinguts a les classes d’ANGLES Un sonor Ooooh!!! Es va estendre per la classe, mentre els comentaris i les cares de sorpresa es passejaven canvien l’expressió de molts companys.

• A veure, una mica de silenci.

Deia en Thomas intentant apaivagar el xivarri

• Fa temps que només fem ANGLES així que els que heu triat FRANCES… doncs heu canviat d’idioma

Els formularis de les matrícules són antics i us haurien d’haver avisat Avui, només us demanaré que llegiu unes línies en veu alta per saber el vostre nivell Ara sí que l’havia feta bona! La Clara només havia estudiat francès i tenia un nivell molt bo però d’anglès, res de res. Només el que sentia a les cançons a la ràdio. I, quan creia que no podia anar res pitjor, va escoltar el seu nom. Era la primera a llegir el text i, vermella com un perdigot, va començar:

• There is an orange on the table

Encara podia escoltar els riures de la classe i d’en Thomas que intentava, calmar-la i no riure a parts iguals. Mai oblidaria que ORANGE i TABLE es pronunciaven molt diferent en anglès que en francès. El que no tenia clar és si seria capaç de tornar a llegir algun dia davant de tots i si les seves galtes deixarien algun dia d’estar vermelles. Comentaris Rebuts