Potser estic boja però he decidit que aquest any participaré regularment, com a escriptora, a vullescriure.cat
Aquests són els requisits de la crida 85, la primera d’aquesta temporada:
Paraula obligatòria = «Foc» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Escriu un text en primera persona Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió)
I aquí està el meu text: “Música i lletres sense fi”
Des de petita, ja em deien els professors que tenia molta imaginació. Devorava llibres a totes hores. Per altres nens, era un drama llegir un llibre. Per mi, en canvi, era un plaer i podia fer la feina obligatòria i llegir, fins i tot, els llibres recomanats.
Però, per a mi, hi ha una combinació màgica: Sentir l’escalfor de les paraules llegides, especialment, quan es vesteixen amb melodies i no sóc capaç de recordar, ni un dia on, sigui estudiant o llegint qualsevol text, que ho hagi fet en silenci i sense escoltar una sola nota de fons.
Reflexionant, m’he adonat que, tots els meus moments importants, han estat units a les lletres i la música. Mirant enrere, puc recordar aquella trista melodia, que m’acompanyava, quan ja no hi era, quan notava la fredor de la seva pèrdua. Recordo l’escalfor que acompanyava la seva presència capaç d’encendre, amb el foc de la seva mirada, qualsevol moment.
El temps m’ha fet notar que les paraules es transformen i et transformen. Tenen el poder d’expressar sentiments i en sensacions. El seu caliu pot convertir-les en poderoses paraules d’amor i desamor, poden expressar felicitat i tristesa, poden fer-te sentir la seva força i transformar el teu pensament. Amb elles, pots expressar tot allò que vols i que sents.
Finalment, vaig decidir fer un petit gir al meu dia a dia i ara gaudeixo expressant el que la música em fa sentir, intentant transmetre tot allò que veig, cercant detalls, que potser, els altres no veuen.