Crida 86 de Vull Escriure: 2.Palau
By XusMasLLETRES, Relats
nov.
02
Crida 86 de Vull Escriure: 2.Palau
Aquests són els requisits de la crida 86, la segona de la temporada:
Paraula obligatòria = «Palau» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Escriu un text en el qual el protagonista estigui atrapat en algun lloc del qual no pot sortir
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió)
I aquí està el meu text “Palau de Vidre”:
De petita li agradava jugar a nines tant o més que jugar amb els cotxes però sempre les històries eren molt semblants. Aquell “Mercedes”, un esportiu taronja, el conduïa el seu enamorat que venia a recollir-la per anar a ballar o simplement a passejar. Aquelles nines es canviaven de roba per anar a la platja, al cine, de tendes amb el seu amor. Era una somniadora. Somniava que estava enamorada i que era corresposta. Somniava que era independent i que havia aconseguit un meravellós equilibri amb el seu enamorat.
Ara, ja no jugava a nines. Havia crescut però no havia oblidat els seus jocs infantis i estava enamorada, o això creia. Tenia una casa, una família i la feina que sempre havia volgut. Els amics i la família, la veien com una dona independent i als ulls de tots eren la parella perfecta, sense una sola discussió, abocats en els seus fills però a poc a poc s’havia convertit tot en una rutina. La seva vida era còmoda i rutinària. No vivien en un palau però es sentia com una princesa captiva.
De cop, sense saber el motiu, va adonar-se que les hores i els dies passaven… de casa a la feina, de la feina a casa… que les setmanes passaven… avui basquet, demà piscina, ara un dinar en família, ara al cinema… i tornem a començar. El xoc amb la realitat, va estar brutal. La va deixar sense respiració. Fins i tot podia escoltar els seus propis pensaments però, això no era el pitjor. Lo realment dolent era adonar-se que tenia tot el que havia somniat i que es sentia buida i sola, terriblement sola, tot i estar sempre envoltada per gent.
Moltes vegades ho havia pensat fer però aquell dia ho va decidir. No sabia ni com ni quan ho aconseguiria solament sabia que volia escapar de la seva presó. Volia ser lliure. Volia sortir del seu palau de vidre i trobar-se a gust amb si mateixa. Aquest cap de setmana li diria que volia divorciar-se.