Crida 91 de Vull Escriure: 7. Libro

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 91 de Vull Escriure: 7. Libro

Aquests són els requisits de la crida 90, la vuitena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Llibre» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = La història que escriguis ha de passar a Liliput o a Brobdingnan.
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió)

Altra setmana de bojos. Quasi no tenia temps ni de respirar i les hores semblaven volar. La sensació que tenia, quan per fi arribava al llit, era de cansament extrem. Com si necessites 1000 dies de repòs ininterromputs per recuperar-se de nou i, a més a més, no podia comentar-ho amb ningú perquè les poques vegades que ho feia, li recordaven el de sempre: Que ja li havien avisat, que era normal, que vivia massa lluny… i, realment, tenien raó perquè havia fugit de la ciutat i del caos com si algú la perseguís i no va parar fins a trobar aquell poblet. Primer només va estar una idea, després, a poc a poc, va convertir-se en un desig i més tard en una necessitat i no la va aturar ni les quasi 2 hores de cotxe que necessitava per arribar a la feina. Sort que no tenia fills.

Tot el dia d’un costat a l’altre sense parar: La casa, la carretera, la feina, de nou la carretera, la casa… Era una espiral sense fi que durava 5 dies. Ni un més, ni un menys. Exactament 5 dies perquè, quan arribava el cap de setmana, desconnectava de tots i de tot. El cap de setmana era per ella. S’aixecava força aviat, per tal d’endreçar la casa i comprar tot allò que calgués. En quant acabava les tasques indispensables, deixava de mirar el rellotge i feia tot allò que més li agradava. Si el dia era massa fred o plujós, no calia pensar i anava a la petita biblioteca. No és que tingués una casa enorme però havia deixat una petita sala, dedicada a la lectura i la música i és que estava plena de llibres, discos, cd’s… Si feia bon temps, agafava un llibre o el seu mp3 i anava a cercar algun indret on relaxar-se i llegir, a ser possible, a prop d’aquell preciós rierol que li recordava al seu pare.

El que no s’havia imaginat mai era viure a Liliput i no és que Gulliver i Jonathan Swift l’haguessin transportat al seu món sinó que, simplement, el poble era tan petit quan es comparava amb els més propers que tothom el coneixia per Vila Liliput, però només pel rierol i les estones entre música i llibres, valia la pena 2 hores o les que haguessin calgut.

Comentaris Rebuts