Aquests són els requisits de la crida 95, la oncena de la temporada:
Paraula obligatòria = «illa» (s’accepten plurals) Minicrida (OPCIONAL) = El text hi aparegui la recerca d’un tresor Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)
I aquí està el meu text “El tresor més preuat“:
Tres anys ja. Si ho pensava bé, li semblava impossible. Ja feia tres anys que treballava a aquell despatx de bojos. La vida li havia plantejat un nou camí i ho havia acceptat. No era la feina de la seva vida, però li permetria sobreviure amb força tranquil·litat. Algunes jornades eren maratonianes i més d’un cop havia pensat que no havia d’haver acceptat el repte però, no s’havia pogut resistir. Hi havia mesos en què no podia quedar amb ningú i era quan ho portava pitjor. Després, durant unes setmanes, tornava la calma i podia recarregar piles. Reprenia la seva vida social, podia anar al teatre, al cinema…
Quan arribava l’estiu, feia setmanes que l’esperava. Per fi, descansava realment. No pensava en res. S’aïllava de qualsevol cosa que li recordés la feina, com si d’una illa perduda, a prop de la fi del món, és tractes. Cercava el seu tresor particular: la calma i el silenci. Els vestia de llibres i música. Cercava nous indrets, ple de màgia i encant per passejar i descobrir. Gaudia del sol, de l’aire, de la nit… Qualsevol excusa era bona per gaudir del temps lliure.
Els seus amics ja sabien que durant vacances ni al mòbil responia així que, no els quedava altre remei, que escriure-li una carta, enviar-li una postal o, si sabien on es trobava, anar fins allà No hi havia cap dubte, allà trobaven el tresor més preuat del món i el gaudien junts.