Crida 97 de Vull Escriure: 13. Finestra

By XusMasLLETRES, Relats

Crida 97 de Vull Escriure: 13. Finestra

Aquests són els requisits de la crida 97, la trecena de la temporada:

Paraula obligatòria = «Finestra» (s’accepten plurals)
Minicrida (OPCIONAL) = Qui m’ha robat el iogurt de la nevera?
Extensió = 300 mots (tens un marge de +/- 100 mots per complir amb l’extensió: en cas de dubte utilitza el comptador de paraules de la web)

I el meu text “Guanyant confiança“:

Feia dies que es trobava aquell gat. Era blanc i molt maco. No semblava que estigués abandonat. Potser s’havia escapat feia poc i cada vegada arribava més a prop de casa. A vegades li deixava apropar-se però altres dies, sentia algun soroll i fugia ràpidament. Curiosament, quasi cada dia el trobava a la porta, com si l’estigués esperant. Quan arribava i no el trobava a la porta, corria a la finestra, per comprovar si hi era. A vegades, el veia passejant pel patí de la casa. Altres, fet una boleta en un racó.

A poc a poc havia aconseguit que entrés a casa, després donar-li menjar i fins i tot, últimament s’havia posat a dormir o a jugar tranquil·lament amb ella. Però, tot i que s’havien fet amics, quan es cansava, es posava davant la porta, mirant-la tossudament, fins que ella li obria i marxava, no sabia on.

Avui havia estat diferent. Havia arribat a casa i no l’havia trobat a la porta. Havia anat ràpidament fins a la finestra i tampoc el va trobar. S’hi va quedar una bona estona, esperant que arribes i res de res. No havia aconseguit prou confiança com per a acollir-lo definitivament i sabia que més tard o d’hora no el tornaria a veure. Igualment, li va semblar massa aviat, tot i que ja feia 5 mesos que la situació es repetia cada dia. Va fer una ganyota i es va acabar resignat.

Es va adonar que era tard. Havia de sopar però no tenia gens de gana. Va anar fins a la nevera i en obrir-la va exclamar: Qui m’ha robat els iogurts? Recordava haver-los comprar i no havia menjat encara cap. Llavors es va fixar. Per la taula s’escampaven alguns restes i a terra hi havia els envasos. A poc a poc va reaccionar. Segurament, en fer l’esmorzar, els havia tret i ja no els havia desat a lloc però que havia passat? De sobte es va fixar que a una de les cadires hi havia una bola blanca. Allà estava el gat dormint tranquil·lament. Una escletxa a la finestra, mal tancada, l’havia deixat entrar i està clar qui els havia menjat. Se li va dibuixar un somriure.

A hores d’ara, ja fa 5 anys que viuen junts i quasi sempre que arriba aquesta data, el “minino” fa alguna entremaliadura. Sembla que li vulgui recordar que és el seu particular aniversari.