12/02/2016 Elèctrica Dharma: 40 anys i… molts més!

Segurament la majoria pensa que el divendres és el pitjor dia de la setmana. Acabes la feina, o els estudis, estàs cansat i la majoria de vegades, només penses a tornar a casa però, per a mi, sols una part és certa. Justament divendres, en sortir de treballar, comença el meu cap de setmana de concerts i encara que, després, s’hagin d’endreçar les ideesper escriure-les, per a mi, és tot un luxe. Avui ens espera el Kursaal, un dels llocs més agradables que conec per cobrir un concert,. A més a més, el concert és de l’Elèctrica Dharma, un grup mític, i per sort, indestructible, tan actual com el primer dia, ple d’energia i amb el que no hem pogut coincidir des de l’Acústica 2015, així que el pla és perfecte. Per les xarxes, sabem que hi participaran el Cor Incordis, el grup de bastoners Manrússia Van del Pal, els Tabalers de Xàldiga  i els Geganters de Manresa i que també hi serà la colla castellera Tirallongues de Manresa.

Ara, col·loquen una taula i cadires. Pa i Vi, per cantar-nos, com ja és habitual, “Mitjanit” així que, calculo que estem, aproximadament, a la meitat del concert. La bateria es queda a dalt i es transforma en un calaix. El moment més íntim del concert, acaba d’arribar, amb una tendra melodia de mitjanit, que va transformant-se en conegudes cançons: “Que li darem al noi de la mare”, Patufet”, “La cançó del cola-cao”, “Cargol treu banya”, “El meu avi”, “No volem ser” i ??. Amb tota seguretat, ha estat un moment màgic i molt ovacionat, amb tothom cantant les cançons.

Amb el crit “Per Josep”, comença a sonar els acords de “La gent vol viure en pau” i, entre tots, van recitant els versos, mentre llums, fúcsies, els banyen. En Joan baixa de l’escenari, sense deixar de tocar el saxòfon. Es mou entre les primeres butaques. Torna a l’escenari i corre per ell de punta a punta. Salta. I per fi, després d’aquesta demostració de control de respiració i energia, aconsegueix que la gent s’aixequi dels seients, aplaudeixi, balli, salti i cridi amb ells. Ara els que arriben a l’escenari són els Tabalers de Xàldiga i plegats toquen “Festejada (de timbals)”. Ressonen els tabals i ressonen els acords. Tothom segueix en peu ballant, aplaudint, cantant. És impossible resistir-se al clima que s’ha generat i per continuar amb ell escoltem “Ronda de nit” amb la que en Joan ens presenta als músics, tot i que jo diria que és impossible que hi hagi algú que no sàpiga qui és cada un d’ells i aprofita per fer els agraïments a les entitats que han participat i als tècnics. Els llums es tornen blaus i suaus, mentre s’acomiaden al crit de “Força Dharma” que, tot i no ser ja a l’escenari, no s’apaga, sinó que cada cop sona més i més fort. I, amb el mateix crit que han marxat, tornen per fer els bisos finals.

Per tancament han triat “Correfocs” que tothom, encara en peu, canta i balla, mentre focus, taronges, com si de rajos de sol es tractessin, volen escalfar al Joan, que acaba fent la cançó sense samarreta i caminant fent el pi, com ja és habitual. Tot seguit, en canten “Inanna” per la que demanen a la gent del públic que pugi amb els a l’escenari, on ja hi són els Tabalers de Xàldiga  i els nans dels Geganters de Manresa. Per l’ovació final, tothom segueix en peu i, per l’estona d’aplaudiment, sembla que ningú té ganes de reconèixer que el concert ha acabat.