31/01/2015 Mirna Vilasís: Entre poemes i acords

Quan vàrem estar a la festa de presentació del Barnasants, una de les actuacions era la Mirna. No havia escoltat res d’ella encara i el seu directe em va agradar tant que, allà mateix, vaig decidir que havia de veure-la i per fi ha arribat el dia. A més a més, és dia de novetats, doncs tampoc he estat mai a Casinet d’Hostafranc. Està a tocar del Parc de l’Espanya Industrial i aparcar realment és una mica problemàtic així que, quan arribem, el concert està a punt de començar. La sala on es fa és força gran i una mica freda. L’escenari, que està elevat per sobre de les cadires, permet una bona visibilitat. A l’escenari, per tot guarniment dues cadires, els micròfons, una guitarra que espera i una taula amb alguns llibres de la Montserrat Abelló, la poetessa, autora dels poemes i amb la que la Mirna va seleccionar-los fins a convertir-los en les cançons d’Espero meravelles (Discos a Mà), el treball que avui escoltarem.

Tot seguit escoltem “T’he estimat” i “Si pogués sentir”, dos poemes curts que han ajuntat i convertit en una sola cançó. Aquesta és una cançó especial per la Mina, doncs, li va permetre conèixer a la Montserrat. Per a mi també és una cançó especial doncs és una de les que va cantar a la presentació del Barnasants  i per tant, responsable de què mogués l’agenda. A continuació ens canta “No hi ets”, un tema que en Xavi va musicar pocs dies després de la mort de la Montserrat. Tot i que la Mirna ens ha explicat que la poetessa li va dedicar al seu marit quan va morir, a mi em fa l’efecte que la Mirna li canta a ella.

Com a última cançó, han triat “Espero meravelles” i “Visc i torno”, aquesta vegada en català, i que tornen a cantar tots dos junts. Però, com sol ser habitual, encara hi ha temps per uns bisos i així, podem escoltar “Divisa”, un poema de la María-Mercè Marçal i el concert acaba definitivament amb “La llet blanca de la lluna” de la Mercè Rodoreda. Encara resta uns minuts la Mirna a l’escenari per saludar als coneguts. Naltros marxem, després de gaudir del perfecte  trio que formen la veu de Mirna, la guitarra d’en Xavi i els poemes de la Montserrat i pensat que, una altre vegada, he de trencar el món virtual, on he parlat amb la Mirna, perfer-ho de debò.