09/10/2016 Roba Estesa: El folk calentó i la tradició de les dones reivindicatives
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
oct.
09
09/10/2016 Roba Estesa: El folk calentó i la tradició de les dones reivindicatives
Crònica 209
Últim dia de la Fira Mediterrània i avui comencem amb Roba Estesa que porten, fins a la Taverna Damm, el seu primer disc Descalces (Coopula Records). Des de la semifinal del Sona 9 2015 a l’Acústica de Figueres, no hem tornat a coincidir però estic segura que la taverna s’emplenarà amb la barreja d’estils musicals força diferents i l’energia que han donat forma al folk calentó, la seva marca musical. En arribar, no pot deixar de sorprendre’m veure que, la Taverna, està plena de cadires doncs, sincerament, això no em lliga gaire amb les alegres cançons que fan.
Igual que en el disc, obren concert amb “A la muntanya”, una cançó tradicional dels Pirineus a la que han donat el seu toc, a la que segueix “Viu”, un tema que des del primer dia m’ha fet pensar en el caliu que es respira en qualsevol Festa Major i, a continuació, “Les noies d’Olot”, amb una lletra força picant. La taverna es plena i les alegres tonades, no solament fan moure als que estan en peu sinó que, els que estan asseguts, acompanyen les melodies amb palmes i movent les mans.
Tot seguit, canten “Dona del carrer”, que comença amb una introducció inspirada en el conte “Ombres” i, seguidament, escoltem les dues cançons que més m’agraden: “La reina Mora”, amb un tendre inici de violí i una petita introducció recitada, i “Bruixes”, que és introduïda per una locució mentre elles resten congelades a l’escenari. A hores d’ara, en un moment o altre i sense demanar-ho elles, totes les cançons han fet que fem palmes seguint el ritme.
El concert continua amb “La Filomena”, un conegut cuplé de 1923 escrit en català per Manuel Sugrañes, un empresari de revistes del Paral·lel de Barcelona i que va convertir-se en un pasdoble amb una lletra eròtica de la mà de J.M. Torras i Homet i Josep Milà l’Onclo i passada pel sedàs de les Roba Estesa, em sembla que accentuar una mica més el doble sentit de la picant lletra.
Abans de continuar, fan un petit recordatori de Descalces (Coopula Records), el seu primer disc i, evidentment, no podien oblidar-se del concurs Sons de la Mediterrània, que van guanyar l’any passat i segueixen amb “Podries”, el poema de la Joana Raspall que van musicar l’any passat, com homenatge a les poetesses, pel concurs Sona9, on van arribar a les semifinals i amb el que aprofiten per recordar la crisi que estem patint. I, tot seguit, comença a sonar la potent veu d’en Pep Gimeno “Botifarra”, que canta els primers versos de la cançó valenciana “Cant de batre”.
El concert arriba al punt més reivindicatiu quan, fan una menció als episodis masclistes que les dones pateixen als escenaris i que elles mateixes van patir durant La Flama 2015, que van acabar amb la campanya “Aquí totes som iguals, masclistes no sou benvinguts”, a la que diferents grups musicals es van afegir i, amb el crit de: Misògins, classistes, masclistes, homòfobs, no sou benvinguts!, ens canten “Les criades” i seguidament “Una altra ronda”.El concert arriba al seu fi, amb la presentació de les components del grup i l’agraïment a la seva productora, Produccions Submarines. Les noies han deixat els seus instruments i estan posant-se mocadors al cap, com pageses. Situades en filera, al mig de l’escenari, amb la música enllaunada de “La pagesa” conclouen el concert fent una petita coreografia, ja que avui no hi ha bisos.
Sortint de la Taverna, tot són comentaris sobre el bon rotllo i l’alegria que desprenen. És evident que, Roba Estesa, han arribat amb força i pretenen portar el folk calentó, les reivindicacions i les dones per tots els escenaris.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
