08/10/2016 Sanjosex i Carlos Belda: Cançons dels avis per cantar amb els nets

By Cròniques Musicals, MUSICA
oct. 08

08/10/2016 Sanjosex i Carlos Belda: Cançons dels avis per cantar amb els nets

Crònica 207

Un dels espectacles, de la Fira Mediterrània, més especial i considerat imprescindible és Cantut (Bankrobber), la proposta d’en Sanjosex i Carlos Belda. Anem cap a la Sala El Sielu, sabent que es tracta d’un tast del patrimoni musical català, que dóna nom a l’espectacle, que ha rebut el premi “Teresa Rebull” de Cultura Popular (Llegir més sobre el Premi), per tant, és evident que es tracta d’un espectacle amb un recull, de 15 cançons, molt treballat.


Acabem de sortir de l’actuació d’en Djmawi Africa a la Taberna de Damm (Llegir la crònica) i toca desplaçar-se ràpidament doncs han exhaurit entrades. Arribem pocs minuts abans de començar i trobem la Sala plena. Tothom, vol veure l’estrena de l’espectacle, abans de les seves properes fites: el festival Connexions, el pròxim 27 d’octubre al CAT Barcelona, i al festival homònim a Cassà de la Selva, del 18 al 20 de novembre.

A l’escenari, els instruments i 4 cadires esperen a en Carles Sanjosé, cantant de Sanjosex, en Carles Belda, acordionista diatònic, la Coloma Bertran, violinista i en Jordi Casadesús, músic de La Iaia i Núria Graham entre altres. Per obrir l’actuació, han escollit “La vella filosa”, a la que segueix “El Pomeró”, en la que podem escoltar la gravació original d’una àvia com a introducció, “El Pardal”, que canta en solitari en Carlos Belda, i “Per l’aliment del bon vi”, de la que fan una versió adaptada per ells mateixos amb teclats i, crec, que també amb un sampler.

En Sanjosex, que ja està clar que conduirà l’espectacle, ens explica que a més a més del disc, trobarem el cançoner online Càntut: Cançons i músiques dels avisi que recull, no solament les cançons del disc, sinó més d’un miler de cançons de la tradició oral gironina i, fins i tot, diverses versions del mateix tema. Tot seguit i, jugant amb les paraules, introdueix el següent tema, dient-nos que “és una cançó de missa, per estar al Cielu, amb aires de discoteca, que és on estem”. Així comença a sonar “El divino vull cantar”, que tenyeix de vermells a músics i escenari i que em fa pensar a l’infern més que en el cel.

Fins ara, sempre havia escoltat a la Coloma tocant el violí, però avui em sorprèn col·locant-se en el lloc d’en Jordi al teclat, per interpretar “La dida”. Després de la qual, igual de sigil·losa que ha arribat, torna al seu lloc per prendre de nou el violí i escoltem el següent tema, “Goigs de Santa Quitèria”. Com a curiositat, en Sanjosex, ens explica que la següent cançó parla d’en Pepito i que, durant la creació de l’espectacle van tenir un moment de referèndum per decidir si li deixaven aquest nom o li canviaven. Finalment, van respectar el nom i així comencem a escoltar “Morir d’amor”.

A continuació, és el moment de “La desgràcia d’un pobre home”, un divertit tema que parla dels intents d’un pare per aconseguir que la filla s’oblidi d’un gitano del qual està enamorada i que ens canten en Sanjosex i en Belda a duet. Tot seguit, podem escoltar “El flubiol del meu pare”, a la que segueix “Una matinada fresca” en la que, donada l’expressivitat d’en Sanjosex, podem adonar-nos que ha hagut d’improvisar una mica la lletra com, en acabar, ens confirma.


Quan sona “Serrallonga”, no puc evitar pensar que és un dels temes que més m’ha agradat fins ara, potser per les pinzellades de blues que em sembla trobar-li. Els darrers temes que podem escoltar són “Després de la guerra” i “El general Bum Bum”, una composició del pedagog, músic i poeta Joan Llongueres i que, per tant, és una de les cançons més noves doncs la seva antiguitat no arriba al centenari. La Coloma i en Jordi, marxen de l’escenari i deixen a Sanjosex i en Belda fer la cloenda de l’espectacle amb “Els dotze lladres”.
Quan el concert acaba, marxo de la sala pensant que això d’escoltar cançons tradicionals que, tot i respectar la seva essència, hagin estat mínimament modernitzades, té un encant molt especial així que potser hauré d’ajustar les dates per tornar a veure’ls aviat.

Post relacionados

2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA

2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic
maig 26, 2018 Cròniques Musicals, MUSICA

Projecte Mau: Música, Ànima, Utopia i la veu d’un amic

Deixa un comentari

CONTACTA AMB NOSALTRES

Segueix-nos a les xarxes

Col·laborem en/amb:

Vull Escriure
La web dels escriptors
Associació de Mitjans d'informació i comunicació
Traducir »