20/11/2016 Tomeu Penya: Qualitat musical en la tarda del Tarambana

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

20/11/2016 Tomeu Penya: Qualitat musical en la tarda del Tarambana

Aquesta tarda del diumenge, el Tarambana ens esperava amb la música d’en Tomeu Penya i una ocasió així, no es pot deixar passar. Feia temps que no veníem al Tarambana, un espai cultural, que es transforma en funció de l’esdeveniment programat. A la sala petita, acull concerts de petit format i els vesteix amb caliu i proximitat. A la sala, hi ha un bar i un restaurant, amb menjar de proximitat i qualitat però, també es transforma en sala de concerts, quan es necessari. Avui, no podíem faltar i és que fa res ens havíem retrobat amb l’Andreu, l’ànima del local, un “gegantot”, que transmet el seu amor per la cultura i amb el que podries passar xerrant tot el dia sense adonar-te de l’hora. 

La sala gran ha desplaçat les seves taules per situar, un espai musical, en una cantonada de la sala, flanquejat per un gran pòster, amb la imatge de l’Ovidi Montllor, i sota un finestral amb una bicicleta antiga. Els altres 2 laterals, envoltats de cadires, disposats a acollir a tot qui volgués gaudir de l’espai i la música. L’arribada d’en Tomeu, m’ha tret de la meva recerca de detalls i, sota els aplaudiments d’unes 80 – 100 persones, ens saluda a tots “i especialment a totes”. La primera picada d’ullet i les primeres rialles de la tarda apareixen al Tarambana.

Comença a sonar el primer tema i escoltem “Treu-te el vestit”, de l’àlbum Els cors ferits (Blau), solament acompanyat per la seva guitarra, abordant els acords amb sa profunda i tendra veu i, sense quasi pausa, ni per aplaudiment, ens canta “Sa millor amiga que tenc”, del mateix disc. L’humor irònic d’en Tomeu, ha vingut per acompanyar-nos i dient-nos que s’ha de recolzar als fills que vulguin ser músics perquè “Tot i que no es fan diners, es lliga l’óstia” escoltem “Rock & Roll els millors anys”, de l’àlbum Els corts ferits (Blau) i, seguidament “L’amor”, de l’àlbum Sa força d’una mirada (Blau).

Per introduir el següent tema, ens diu que sempre a estat envoltat de dones i fa un repàs a les “Maries” de la seva vida i, abocat pel seu destí, ens canta la cançó que els va fer i que, com no podia ser d’altra manera, es diu “Maria”, de l’àlbum Mallorquins i catalans (Blau) i seguidament, explicant-nos una petita aventura que inclou Les Rambles, el Camp Nou, un avió que van perdre i unes dones de vida “alegre”, canta “Barcelona Girls, amb un bon vi mallorquí”, de l’àlbum És per tu (Blau).  El que més em sorprèn és una sala en absolut silenci, tot i que hi ha alguns nens, que contrasta amb la forta veu d’en Tomeu i amb les rialles que s’escapen quan fa alguna broma. 

En Tomeu no ha vingut sol i ara ens presenta al músic  Simó Rabassa, també mallorquí, amb el que ens canta “Abans que comencis a plorar”, de l’àlbum Una aclucada d’ull (Blau), versió al català del tema “Before the next teardrop falls” d’en Freddy Fender. Seguidament i recordant l’explotació desmesurada que existeix a les illes, canten “Això és pecat”, de l’àlbum homònim (Picap). Les històries i les anècdotes d’en Tomeu ens agraden a tots i, és evident que ell ho sap, així que ara ens diu que es va passar “40 anys borratxo” i en porta “10 sobri” i, entre somriures en recita un brindis mallorquí:

Brindem per la Santa tassa i Sant Pampol coronat procurau sempre ‘nar gat i afegir si vos espassa procurau no menjar massa

per que hi càpiga més suc i en ‘nar gat com un ruc que no pogueu dir ni pruna au! anem a fer-ne una antes que es ventre s’aixuc.

Tot seguit, inspirada en una trobada amb una ex i el seu marit, escoltem “Pels bons temps”, de l’àlbum De tot cor(Picap), una adaptació del tema i de “For the good times” de Kris Kristofferson, a la que segueix “Vine, nina, amb jo a dormir”, de l’àlbum Sirena (Blau) i “Ets un bòtil!!!”, del darrer àlbum Optimista (Blau), un tema amb una tornada senzilla i enganxosa, que ens fa cantar a tots. 

En Tomeu, alterna cançons més antigues amb altres més noves, sense descans i així, podem escoltar “Plou”, de l’àlbum Tomeu (Blau), “Gràcies per sa ràdio”, del disc Això és pecat (Picap), “Cant per a sa meva gent”, de l’àlbum Càrritx i roses (Blau), una cançó que va començar com havanera i que ha acabat com a rumba catalana, o “D’una gatera me vaig casar”, de l’àlbum Penya al descobert (Picap) i, a hores d’ara, crec que algun tema més ha sonat doncs la festa ha anat invaïnt el Tarambana i tothom estem cantant i picant de mans.

La resta final del concert es dibuixa amb els acords de “Maciana”, de l’àlbum Arrels (Blau), un petit tast de “Cris”, de l’àlbum Penya al descobert (Picap), que ha estat demanada per algú dels assistents, “Els cors ferits”, de l’àlbum homònim (Blau),  “Gitana”, de l’àlbum Una aclucada d’ull (Blau) i “Illes dins un riu”, de l’àlbum Una aclucada d’ull (Blau), una adaptació d’ “Islands in the stream”, tema originari dels Bee Gees.

El concert ha arribat al seu final i en Tomeu i en Simó marxen entre aplaudiments. Ha estat un gran recorregut per les cançons del músic però, encara no hi ha prou i tothom demana que tornin a fer els bisos. De bon grau, els 2 músics tornen i ens regalen “Mallorquins i catalans”, de l’àlbum Mallorquins i catalans (Blau) a la que enganxen “El dimoni dins jo”, de l’àlbum Els corts ferits (Blau) i amb “Coses de l’idioma”, una coneguda cançó de La trinca, posen la cirereta a un bon concert.

Alguna gent marxa del Tarambana i altres, com nosaltres, esperen pacientment a què les taules i cadires de la sala recuperin el seu lloc per sopar, abans de tornar a casa. El que tothom té clar és que ha estat tot un luxe gaudir de les cançons d’en Tomeu en un lloc com aquest.

Fotos del Concert