04/03/2016 Tornem a Sau: Des del Sielu a les nostres oïdes
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
març
04
04/03/2016 Tornem a Sau: Des del Sielu a les nostres oïdes
Crònica 161
El meu primer i únic concert en directe va ser fa 20 anys (enllaunat he gaudit d’alguns més). A casa no podíem gastar diners en aquestes coses. Després, els concerts de festes majors era al màxim que havia aspirat a assistir. Per tant, tot i ser una gran fan de Sau, no he pogut gaudir mai d’un concert del grup. Estar avui aquí remou moltes coses en mi. Evidentment, no és el mateix però estic feliç. He llegit diferents articles sobre Tornem a Sau i en Jonathan Argüelles i, des de la distància de la meva situació, em sento identificada amb el respecte i admiració que trasllueix quan parla de Sau. Fer temps, amb el fred, doncs s’ha retardat l’horari i no ens hem assabentat fins que hem arribat, és una mica frustrant i sincerament m’he plantejat diversos cops marxar. El Cielu està molt ple, però no podem oblidar que l’espectacle no deixa de ser una gira d’homenatge pel 30 aniversari del grup. Finalment els llums canvien, l’escenari s’emplena de fum i ja no hi ha temps de pensar res més.El concert arrenca amb “No puc deixar de fumar”, de l’àlbum homònim. Hi ha molt de fum, que els focus han tornat groc. Entre el fum i la gent, quasi no puc veure al Jonathan ni al grup permet gaudir de la veu i la música sense distraccions. Tot seguit, escoltem “Corre, corre’t, corre”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta. Els llums s’han tornat verds i canviem cap al blanc donant un caire de melangia, del que surto quan en Jonathan enfoca el micròfon cap a la pista i tothom comença a cantar. Seguidament és el torn per “Màgic whisky”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, que tothom acompanya amb palmes, després de la que saluda i ens recorda que avui és el penúltim concert de la gira de presentació.
Amb “Deprimit”, de l’àlbum No puc deixar de fumar, els focus tornen al groc i, sense pausa, sona “Encara que siguin de bar”, de l’àlbum Cançons perdudes, rareses i remescles, amb tota la sala fent la tornada i, encara sembla que ho faci més fort quan comença a sonar “No he nascut per militar”, de l’àlbum Per la porta de servei a la que enganxen “Envia’m un àngel”, de l’àlbum Quina nit, seguida de “Només ho faig per tu”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, darrere de la que en Jonathan demana una mica de llum per preguntar com estem.
Després de cançons tan conegudes i aclamades, que quasi s’han transformat en himnes, arriba “Percentatges”, de l’àlbum El més gran dels pecadors, “Poemes i promeses”, de l’àlbum El més gran dels pecadors, on els aplaudiments quasi no deixen escoltar els acords finals. Tot seguit, en Jonathan ens presenta al Xavi Balaguer (teclat) i seguidament escoltem “La cançó de la noia”, de l’àlbum El més gran dels pecadors, “Tornar a començar”, de l’àlbum Set, “Pertànyer a algun lloc”, de l’àlbum Junts de nou per primer cop, amb els juganers llums canviant de color a cada tema.
A la sala es respira un clima de festa i les cançons són acompanyades, en tot moment, fent palmes, cantant i ballant. A continuació ens canten “Tu ho esperes tot de mi”, de l’àlbum El més gran dels pecadors, vestida de somniadors llums turqueses, que es converteixen en groc per acompanyar l’aclamada “Me’n torno a Sau”, de l’àlbum El més gran dels pecadors.
El concert sembla fer una petita aturada perquè en Jonathan es torni a posar la jaqueta però simplement és que en Pep Sala està accedint a l’escenari i la sala esclata en crits i ovacions, que li pinten un gran somriure, així que imagino que estem arribant al del concert, tot i que, sembla que fa res que ha començat. Amb en Pep Sala a l’escenari, la primera cançó a sonar és “Ningú ens mourà d’aquí”, de l’àlbum Bàsic. Un grapat de mòbils tornen a aparèixer per deixar constància de la màgia i el caliu que desprèn el directe i una ovació acompanya el final del tema. Seguidament, és el torn per “Si un dia he de tornar”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, a la que enganxen “Encara que siguin de bar”, de l’àlbum Cançons perdudes, rareses i remescles, on en Pep fa duo amb en Jonathan i “Foc al cos”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, que també fan a duo.
Les exclamacions s’escapen quan s’escolten els primers acords d’ “És inútil continuar”, de l’àlbum Quina nit, amb la que marxen de l’escenari. Mentre la sala esclata en queixes demanant que tornin a l’escenari, no puc deixar de pensar que, és impossible que s’acabi aquí, no solament perquè és habitual que hi hagi bisos, sinó perquè l’emblemàtica “Boig per tu” encara no ha sonat.
Com era evident, tornen a l’escenari i la primera a sonar és “Instants en un paper”, la cançó que en Pep Sala i Joan Capdevila (mànager i lletrista de Sau) han escrit expressament per a la banda, i puc imaginar-me lo especial que ha de ser per tota la banda aquest moment. Tot seguit, escoltem “Tren de mitjanit”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, després de la que en Pep presenta a la banda i finalment, la meravellosa i mítica “Boig per tu”, de l’àlbum Quina nit, posa la cloenda amb cinta d’or d’aquest meravellós regal que ha estat aquest concert, en el que, durant una bona estona, hem recuperat les cançons de Sau en directe.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
