29/10/2016 Tornem a Sau: Sense sortir de Mataró
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
oct.
29
29/10/2016 Tornem a Sau: Sense sortir de Mataró
Crònica 213
Quins dies més complicats! De fet, hi ha hagut algun moment en què pensava que havia de reprogramar el concert i, tenint en compte que és el penúltim del grup i que el darrer coincideix amb un altre esdeveniment, ja confirmat, hagués estat una gran llàstima. És el segon cop que veurem als Tornem a Sau en directe (Llegir la crònica del Cielu a Manresa) i, si fos per a mi, encara els veuria moltes vegades més. M’agradaria ser menys tímida quan no conec algú, esperar-los quan acabessin de tocar i poder parlar amb ells, ni que fossin uns minuts però sé perfectament que això no passarà. Són poquíssimes les vegades que m’apropo i em presento. Què farem! Algun dia, la cosa canviarà, espero.Poc després de les 22.35, el fum i la música ens avisa que el concert està a punt de començar i de seguida entren els 5 músics. Els acords de “Tu encens el meu foc” comencen a sonar i, tot seguit, sense pauses, escotem “Me’n torno a Sau”, ambdues de l’àlbum El més gran dels pecadors. Haig de reconèixer que en Jonathan Argüelles, veu i ànima del grup, emplena perfectament l’escenari i que, quasi abans de començar a cantar, ja s’ha ficat a la butxaca a tothom. Es mou per l’escenari, sembla centrar la mirada en algú de nosaltres i, per uns segons, et fa pensar que només canta per a tu.
La següent cançó a sonar és “Màgic whisky” i seguidament “Corre, corre’t, corre”, ambdues de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, on en Jonathan ens deixa la tornada. En acabar, dedica uns minuts a recordar-nos que van començar la gira al Febrer i, de seguida, comença a sonar “Deprimit”, de l’àlbum No puc deixar de fumar, a la que segueix “Encara que siguin de bar”, de l’àlbum Cançons perdudes, rareses i remescles, amb tota la sala cantant i acompanyant amb palmes. A continuació escoltem “No he nascut per militar”, de l’àlbum Per la porta de servei, amb uns acords perfectes d’en Carlos, a la guitarra elèctrica i, no puc evitar un somriure veient que tan sols 4 acords després, tots canten plegat i com Jonathan es queda en un segon pla per deixar-li tot el protagonisme.
Tot seguit, ens canten “Envia’m un àngel”, de l’àlbum Quina nit, una cançó que per a mi és molt especial, que sempre em fa pensar en el meu pare i, que avui em sona més especial, ja que tan sols resten 2 setmanes per l’aniversari de la seva mort. Sense adonar-me, sento les llàgrimes a les meves galtes i imagino que, qui em vegi, entendrà res. Els acords de “Perestroika”, també l’àlbum Quina nit, em treuen dels meus pensaments i a continuació escoltem “Percentatges”, de l’àlbum El més gran dels pecadors.
Justament, quan va començar a sonar “Ningú ens mourà d’aquí”, de l’àlbum Bàsic, apareix en Pep Sala per cantar i tocar plegat. Seguidament és el torn de “Si un dia he de tornar”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, a la que enganxen “Encara que siguin de bar”, de l’àlbum Cançons perdudes, rareses i remescles i “Foc al cos”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, després de la que marxen, fent esclatar en queixes demanant que tornin a l’escenari i, tot i que sense que soni l’emblemàtica “Boig per tu, estic segura que el concert no acabarà i, per uns minuts que ho començo a dubtar perquè es fan força de pregar.Per fi tornen a l’escenari i com a primer bis sona “La força de les armes”, un tema de Neil Young que va adaptar al català en Pep Sala, a la que segueix l’aclamada “Tren de mitjanit”, de l’àlbum Un grapat de cançons per si mai et fan falta, i per fi, la mítica “Boig per tu”, de l’àlbum Quina nit, que es converteix en la cirereta del pastís, que tanca el concert.
Quan marxem de la sala, ho faig amb un sabor agredolç perquè el concert ha estat genial però, al menys a mi, m’agradaria seguir gaudint del grup i saber que aturen la seva activitat, no em fa massa feliç.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
