09/04/2016 Un Tal Pere: Estampes de Les fotos mogudes i sense presses
By XusMasCròniques Musicals, MUSICA
abr.
09
09/04/2016 Un Tal Pere: Estampes de Les fotos mogudes i sense presses
Crònica 174
Hi ha músics que segueixes fa molt de temps i músics que arriben a les teves oïdes sense cercar-los. M’agrada descobrir músics, especialment si és per casualitat, i això és el que va passar amb Untalpere. Sense saber ni com, l’any passat, arribàvem al concurs de Salitja, sabent de la seva música (llegir la crònica sobre el concurs) i gràcies a un periodista amic, en Jordi Sugranyes, vaig poder parlar amb ell. Des de llavors, no hi ha hagut ocasió per coincidir fins avui i, per fi, a l’Esmut de Terrassa, en petit comitè, podré gaudir de la presentació de Les Fotos Mogudes (Microscopi), el seu 3er disc. A més a més, ja he pogut escoltar les belles cançons del disc així que em sento com una privilegiada, sabent que el que veure serà el directe d’un disc que m’ha agradat molt. És el primer cop que estem a l’Esmut (Espai Música de Terrassa). La sala és petita, acollidora, doncs no és gaire gran, i està plena. Abans de començar, ens avisen que l’actuació serà gravada en directe i per la sala veig algun nen. El primer que penso és si els peques es comportaran durant la gravació, però sense gaire temps per més, el concert ja arrenca i ho fa amb “La muntanya”, una descripció d’un paisatge i les sensacions del moment, a la que segueix “Calma aparent”, un tema que em va captivar des del primer acord que vaig escoltar i que, juntament, amb la següent cançó, “Una cinta recopilatòria”, són els dos dels tres temes que més m’embadaleix sentir.
La suau veu d’en Pere i la seva posada en escena, ulls tancats. El mig somriure, que sempre té mentre canta, em fa pensar que no solament gaudeix cantant sinó que tenia moltes ganes de presentar el disc i veure les reaccions de tothom. Una preciosa nena, que suposo és l’Aura, la filla d’en Pere, el mira, balla i aplaudeix com una gran fan més, deixant-se portar per la bella melodia de la cançó. Les primeres files no podem deixar de mirar-la i he de reconèixer que jo la primera.
Seguidament ens canta “Els nous pirates”, un tema que ens diu que va fer a Blanes i, amb un gest, ens marquen quan fer palmes, a la que segueix “Dies de Sol”, un tema que donava nom a l’EP homònim (Temps de Record) en què es troba inclòs. De seguida, torna a l’àlbum que avui ens presenta, amb “Les sabates que portem”. En Pere té una expressió de satisfacció que s’escampa per tota la sala i que, juntament amb la mescla d’instruments i acords, crea un clima tranquil i idoni per gaudir d’un directe molt proper i càlid.
Tornem als temes anteriors amb “Que bonica estàs”, de l’EP Dies de Sol (Temps de Record), però abans, en Pere ens explica que l’han canviat un xic i que ara ha quedat com sempre se l’havia imaginat. Cada vegada que diu “bonica”, se li posa un somriure als llavis. Tot seguit, escoltem “Una taronja al sol”, d’Un nou somriure(Temps de Record), en Joan (al baix) i en Gerard (a la guitarra) provoquen les palmes de tothom, tot i que no ens cal gaire per acompanyar-los.Per fi, arriba el moment del tercer tema, que també em té captivada, “Nits d’estiu”, que és el single que han triat per sonar per les ràdios i, parlant de ràdios, en Pere ens presenta al Daniel Ruiz-Trillo i al David Vila, amb els que col·labora cada 15 dies, en el programa “L’anell al dit” de Ràdio Sant Cugat. En David recita un text propi, mentre en Pere canta “Tanquen el teatre” i li dedica a la seva companya, la Sandra.
El concert està arribant al final i és el moment “Cavaller a les fosques”, un tema que parla de Batman. Un nen, que tenim just al darrere, li fa notar que porta la samarreta de Batman, mentre en Pere ens diu que en Gerard, és solter i és Spiderman.
Com a cloenda del concert, presenta a la banda i, sol, ens canta “Tal com estem”, el primer tema en directe que vaig escoltar doncs va ser el que va cantar a Salitja i amb la frase “Digueu que he anat de concert! De qui sigui! Però digueu-lo”, intenta acabar però, després del clima perfecte que s’ha creat, és normal que no el deixem marxar, així que, com a improvisat bis, ens torna a cantar “Nits d’estiu”.
El concert ha conclòs i la satisfacció és reflecteixes en Pere. La gent va sortint de la sala, tranquil·lament i sense presses, de la mateixa forma que hem gaudit de la música i, que contrasta amb el nom que Pere li ha donat al disc, Les fotos mogudes, amb el que intentava significar la pressa i la manca de temps.
Post relacionados
febr. 29, 2020 Cròniques Musicals, MUSICA
2020 02 29 Els Teleapàtics i Minova
La web dels escriptors
