13/11/2016 Un tal Pere: Les fotos que mouen sensacions

By XusMasCròniques Musicals, MUSICA

13/11/2016 Un tal Pere: Les fotos que mouen sensacions

Crònica 216

Ja fa 1 any i mig del concurs Salitja 2015 (llegir la crònica sobre el concurs) on, amb la complicitat del periodista, i amic, Jordi Sugranyes vaig conèixer a Un tal Pere i una mica més de 6 mesos que a l’Esmut de Terrassa, en un concert en petit comitè, vàrem poder gaudir de la presentació de Les Fotos Mogudes (Microscopi), el seu 4t treball (llegir la crònica sobre la presentació). Escoltar-lo avui de nou i, a més a més, a la Jazz Cava de Terrassa, una antiga cotxera d’autobusos convertida en sala de concerts i amb una acústica perfecta, és un plaer que, tot i estar molt refredada, no podia deixar passar.

Arribem amb temps suficient per situar-nos estratègicament i poder saludar a Cristina Company, una amiga i escriptora (visitar el bloc de Cristina) que feia temps que no veia i que, tot i estar asseguda quasi al costat meu, ni hauria vist si ella no s’hagués apropat. Coses del maleit refredat!

Els llums es tanquen i la melodia d’Aura, una cançó que d’en Pere dedicada a la seva filla, una preciosa princesa que avui no hi és, que sonava de fons, deixa de sonar. Així, a les fosques, els músics es situen i comencen a tocar mentre, a poc a poc, els llums van tornant. Com ja em va passar a l’Esmuc, primer cop que vaig veure’l en concert, la suau veu d’en Pere, els seus ulls tancats i el somriure que sempre se li dibuixa mentre canta, em transporta cap “La muntanya”, el primer tema que ens canta, fent-me gaudir no solament de la música sinó del paisatge que descriu. Seguidament escoltem “Calma aparent”. Entre el públic estan en David Vila i la Cristina Company, companys de “L’anell al dit”, de ràdio Sant Cugat, on també participa en Pere (Vull saber més del programa). 

En Pere gaudeix del que fa i això es veu per l’ambient que crea quan canta. Es nota pel seu semblant relaxat i per com ens explica coses. Per exemple, ara, quan comparteix amb nosaltres la il·lusió que li provoca tocar a la Jazz Cava i “Una cinta recopilatòria”, un dels temes que més m’agraden d’aquest disc, comença a sonar. Tot seguit, escoltem  “Els nous pirates”, una cançó que va escriure a Blanes, en la qual ens van marcant quan fer palmes i, a continuació, ens canta “Dies de Sol”, un tema inclòs a l’EP homònim (Temps de Record) que, segons ens diu, li fa molta il·lusió tocar amb la banda.

De nou, tornem als temes del darrer àlbum amb “Les sabates que portem”, una cançó que s’emplena de mirades entre els músics, fent gala del bon ambient que hi ha entre ells, i que li dibuixen, a en Pere, una expressió de satisfacció. Seguidament, escoltem “Que bonica estàs”, de l’EP Dies de Sol (Temps de Record), i “Una taronja al sol”, d’Un nou somriure (Temps de Record), que acompanyem amb palmes i, per fi, puc escoltar de nou “Nits d’estiu”, el single que van triar per sonar a les ràdios i donar a conèixer aquest nou treball, una cançó que em té completament captivada.

En Pere ens explica que el protagonista del següent tema és en Joan que es va mobilitzar per aturar l’enderroc del Teatre de Rubí i de seguida  comença a sonar “Tanquen el teatre”, a la que segueix “Cavaller a les fosques”, la cançó que parla de Batman i, com a cloenda del concert, escoltem  “Tal com estem”, justament la cançó que va cantar al concurs de Salitja i que va ser la primera cançó que vaig poder gaudir en directe.

Avui, no hi ha bisos i, donat el refredat que porto a sobre, hauria d’agrair-ho i molt però, sincerament, el concert se m’ha fet curt. Molt curt! Reconec que puc escoltar a Pere enllaunat, quan vulgui, però escoltar-lo en directe és molt més agradable perquè ens fa gaudir d’un directe suau i càlid i que, juntament amb Les fotos mogudes, fan que la calma s’instal·li al teu voltant i la suau veu d’en Pere, t’acaroni i et faci viatjar amb cada un dels seus temes. Fins aviat Pere 😄

Fotos del Concert